LA LITERATURA I LES PAU 1 8

Col·legi Pío XII (València)

Departament de Llengües
Àrea de Valencià

QÜESTIONS DE LITERATURA - PAU
1. EXPLICA EN QUINA MESURA EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS
A LA GUERRA CIVIL FINS ALS ANYS 70 CONDICIONA LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE
L’ÈPOCA
Les tres dècades que van del 1930 al 1960, aproximadament, constitueixen l'època en
què més s'ha notat la influència de la política en laliteratura.
A partir del 1931, en proclamar-se la segona República Espanyola, es va iniciar un
procés de normalització, s'escrivien moltes novel·les en la nostra llengua i es publicava un
nombre important de traduccions de novel·listes estrangers. Es pot dir que la novel·lística
havia arribat a una certa normalitat en la qual convivien diverses opcions estètiques:
continuadors de la narrativa modernista,conreadors d'una nova narrativa noucentista,
experimentadors d'avantguarda...
Després de la Guerra Civil, la victòria del general Franco i la instauració d'un règim
dictatorial van suposar la desfeta d'aquesta trajectòria de recuperació literària, que no es va
tornar a reprendre fins al final dels anys seixanta.
El govern franquista imposà uns límits molt estrets a la publicació de llibres en lanostra llengua (durant quatre o cinc anys no es va publicar ni un sol llibre), l'ensenyament
tornà a vehicular-se estrictament en castellà, les institucions culturals foren clausurades i els
escriptors es van veure privats del contacte regular amb el públic lector.
Es poden diferenciar tres etapes clau en el franquisme:
a) En un primer moment (1939-1946), la repressió fou molt dura. Tota activitatcultural quedava aturada fins que no passava un control ferri de la censura. Només podien
aparéixer insignificants mostres poètiques d’escassa incidència. Anys de clandestinitat absoluta
i de gran aïllament exterior i interior.
b) Etapa de consolidació del règim. Amb la derrota dels règims amics (Hitler i
Mussolini), Franco hagué de liberalitzar un poc el règim (almenys externament). Aixís’autoritzà la realització d’actes públics d’escriptors d’expressió no castellana o la creació de
noves editorials i premis literaris. A poc a poc, la nostra literatura eixamplava els horitzons al
gènere novel·lístic.
c) La dècada dels seixanta és un temps de creixement econòmic. Són els temps en
què la nostra cultura va popularitzant-se de mica en mica. Aquests temps tindran una
continuïtat durant ladècada dels setanta, que enllaçarà amb la transició cap a la democràcia.
L'activitat editorial catalana en el terreny de la novel·la topà amb un obstacle bàsic:
la censura. Fins als anys cinquanta no aparegueren regularment col·leccions dedicades
exclusivament al gènere novel·lístic, i fins al 1962 no fou autoritzada una col·lecció de

1

traduccions de novel·les. Abans de 1960, destaquen leseditorials Moll (de Mallorca), Torre (de
València) i Albertí (de Barcelona) amb un ressò escàs. A partir dels seixanta sorgeix Edicions
62 amb criteris econòmics innovadors.
Pel que fa als escriptors (tant els de l’exili exterior com els que romangueren en la
clandestinitat) hagueren de fer esforços per esquivar la censura. Tenien poques possibilitats
de professionalitzar-se perquè les vendes de llibreseren insuficients. De manera que els
escriptors que no es van exiliar o bé renunciaren a escriure i es dedicaren a revisar obres
escrites amb anterioritat, o bé es van veure obligats a escriure en castellà, controlats
igualment per la censura.
A la dècada dels anys quaranta es van publicar unes quantes novel·les a l'exili. La
majoria tenien com a tema la dura experiència de l'exili (El pelegríapassionat de Joan Puig i
Ferrater, Els fugitius de Xavier Benguerel). Ben poques novel·les parlaven del conflicte armat
pròpiament dit (Unitats de xoc de Pere Calders, Incerta glòria de Joan Sales).
Deixant de banda aquest tipus de novel·la, el panorama novel·lístic en la nostra llengua
es començà a normalitzar a la dècada dels anys cinquanta pel retorn de l'exili de molts
d'aquests escriptors....