La propietat en Locke i el concepte de sobirania popular i voluntat general en Rousseau

PRÀCTICA 2 TEORIA POLÍTICA
1- Explica i valora concepte de propietat en el pensament de Locke
John Locke és un pensador britànic que va néixer al segle XVII a Anglaterra i se’l considera el pare de l’empirisme i del liberalisme modern.
Per a Locke, tots els homes van néixer lliures i iguals en l’estat de naturalesa. No existia cap autoritat política natural d’un home sobre un altre. Ara bé,encara que hi havia aquesta falta de poder polític, sí que imperava la llei de la naturalesa, la qual tots estaven obligats a respectar. Segons Locke, aquesta llei estava conformada per la raó, que, segons ell “ensenya a tota la humanitat i aquesta consulta a aquella”. Endemés, afegeix que “sent tots iguals i independents, ningú ha de danyar a altri en la vida, salut, llibertat o possessions”. Ésa través d’aquesta frase tan reveladora on podem apreciar la gran importància que Locke dóna, des d’un principi, al dret de la possessió, ja que ho col·loca al mateix nivell que altres drets com la vida, la salut o la llibertat. És a dir, interpretem que Locke diu que la mateixa llei de la naturalesa ja ens ensenyava, mitjançant la raó, a no danyar les possessions dels individus.
Així doncs,Locke diu que degut a la raó donada per Déu als homes, aquests han d’aconseguir el major benefici de la vida, la terra i tot el que es troba en aquesta. L’origen de la propietat es troba en el moment en el que l’home aplica el seu treball sobre la terra. Locke ens ho transmet així en aquesta afirmació “Qualsevol cosa que ell (referint-se a l’home) tregui de l’estat en el que la naturalesa ho vaproduir i deixar, i la modifica amb la seva feina i hi afegeix a aquesta alguna cosa que es de sí mateix, és, conseqüentment, propietat seva”. Això ve justificat ja que “el treball del seu cos i la labor produïda per les seves mans són seus”. Per tot això, quan un cop realitzat aquest procés, quelcom s’esdevé de la teva propietat, tu en tens el dret exclusiu i resulta totalment aliè dels altres homes.Ara bé, per a Locke la propietat no és il·limitada sinó que ha configurat diverses limitacions: En primer lloc, s’ha de fer un ús moderat d’allò que és de la teva propietat, és a dir, no s’ha d’acumular de manera absurda. En el moment en el que acumules tants béns que aquests se’t podreixen estàs violant el límit de la propietat i és com si estiguessis robant a algú que sí que hagués pogututilitzar aquells béns satisfactòriament. Per a recolzar això, Locke afirma que “ cada home només ha de possessionar-se d’allò que li és possible utilitzar”. El segon límit, es tracta de que s’ha de deixar a la resta de les persones parts d’explotació equivalents a la teva propietat, han de tenir la mateixa possibilitat que tu de poder adquirir nous béns.
Així doncs, per un costat Locke aposta perl’acumulació de béns, però, paradoxalment, diu que s’ha de fer d’una forma moderada i sense danyar a ningú. Ara bé, lligant amb aquesta idea apareix el naixement dels diners. Ja que Locke aposta per l’acumulació, però amb els límits comentats, veu en els diners la solució més pràctica al problema. D’aquesta manera, l’individu pot utilitzar els diners sense que res es faci malbé. Mentre els béns no espodreixin, per a Locke no té cap importància quanta propietat es posseeixi. Els diners, doncs, serà al mercadera que més dura i que més eficaç resulta en aquests intercanvis mercaders. Aquests permetran a l’home evitar les desavantatges implícites als límits naturals originals de la possessió de propietat de l’estat de naturalesa.
Dit tot això, podem comparar la concepció de Locke amb la deBenjamin Constant, el pensament del qual difereix en bona part del de Locke. El punt clau de diferenciació entre ambdós pensaments és que, per a Constant, la propietat no es tracta d’un dret natural anterior a la societat, pertanyent a l’estat de naturalesa, sinó que la propietat és conseqüència de la societat ja que aquesta “s’ha adonat de que la millor manera de gaudir dels béns comuns a tots...