La radio de proximidad en Tarragona

Darrere el micro. 69 anys de ràdio a Tarragona, un llibre concebut a manera de gran reportatge i no de narració històrica, tal com deixa clar l’autora, és el primer estudi documentat i un recorregut per les diverses emissores de ràdio que van implantar-se a Tarragona, mitjançant les empreses o institucions que en un moment determinat han optat per obrir un nou mitjà de comunicació radiofònic oposar en marxa una delegació a aquesta ciutat, des de 1933 fins el 2002. El llibre compta amb el testimoni humà i professional de desenes de periodistes i es tanca amb una sèrie de reflexions sobre el present i futur d'aquest mitjà, abocat irreversiblemente, segons l’autora, a revisar-se per afrontar “un esdevenir que es presenta carregat d'incerteses”.
Tenint en compte que la ràdio sempre haevolucionat en paral·lel a l'entorn, cada etapa constata també els principals esdeveniments socials, polítics i culturals que han succeït arreu del món, a l’estat espanyol i a Tarragona, incidint especialment en aquells fets que van tenir més repercussió radiofònica localment. Els fets objectius s'enriqueixen amb les veus i el protagonisme dels professionals que van tenir cura del seguiment informatiucorresponent, i que han permès l’existència de la ràdio de proximitat a la capital de la província meridional de Catalunya. També s'incideix en els canvis tecnològics que han acompanyat la ràdio, que en els anys anteriors a la publicació de l’obra (2002), i en l’actualitat, van ser i són espectaculars.
L’obra, de lectura planera i entenedora, amb una distribució esquematitzada i clara del seucontingut, articula en tres blocs fonamentals els seus dotze capítols, ordenats cronològicament i anomenats a partir dels fets històrics més significatius en la ràdio tarragonina:
La primera part està dedicada als inicis de la radiodifusió a la ciutat i, més concretament, a Ràdio Tarragona.
La segona explica com l’expiració del franquisme va afectar els continguts, però també la construcció del’actual mapa radiofònic, amb l’aparició de noves estacions.
La tercera és una aposta cap al futur a partir dels reptes que planteja la tecnologia digital.
És una crònica que permet descobrir l’evolució general d’aquest mitjà de comunicació i la funció que ha desenvolupat en cada moment en la societat, i que convida al lector a gaudir d’un itinerari per les diferents fases que ens han conduït fins lasituació actual.
A nivell estrictament local, el relat arrenca en temps de la Segona República espanyola, amb el naixement del primer intent per dotar la ciutat d’una emissora pròpia, amb l’objectiu de divulgar el ric patrimoni arqueològic de Tàrraco. Així doncs, el 8 d’octubre de 1933 començaven les emissions Ràdio Tarragona, amb uns mitjans i uns continguts molt senzills, però de seguida esva guanyar la sensibilitat de la gent. Eren uns anys de greus dificultats econòmiques, i la ràdio volia ajudar a fer més agradable la vida dels més necessitats: Maginet Pelacanyes, figura a la qual donà vida Josep Maria Tarrassa, va esdevenir així el màxim exponent de la ràdio benèfica.
La Guerra Civil (1936-39) va propiciar la convivència entre l’ús propagandístic de les emissions i la ràdio deservei. Amb l’ocupació de Tarragona per les tropes franquistes, aquestes van destruir ràpid l’única emissora de la ciutat, però com aquesta ja estava tan lligada a la població s’organitzà una subscripció popular per iniciar el projecte de nou.
Amb els primers anys de la dictadura i en plena repressió va inventar-se el transistor, en un moment en què la ràdio era el mitjà de comunicació mésimportant de la postguerra. Es controlava molt la informació, i només Ràdio Nacional d’Espanya podia emetre l’anomenat “parte”, al qual s’havien de connectar totes les emissores fins al 1977. Al principi dels anys quaranta Ràdio Tarragona oferia molts programes d’entreteniment, molts dels quals eren idea de Joan Juncosa, qua havia de trampejar les dificultats de la censura prèvia. Un dels espais amb...