La Renaixença
Páginas: 15 (3642 palabras)
Publicado: 11 de enero de 2013
1.La Renaixença
La Societat catalana va viure un procés ràpid de transformació al llarg del segle XIX.
Van ser factors determinats en la novia visió de Catalunya la industrialització i l'obrerisme, la Renaixença i el catalanisme polític.
La conjunta històrica generada per la industrialització va provocar canvis notables sobretot a les importants migracions del camp a la ciutat.
Elcreixement de Barcelona, progressiu i imparable va refarmar la ciutat com a primer nucli poblacional de Catalunya.
En termes de llengua, l' únic que es volia era que el el català fós vehícle de cultura, la qual com va escriure Joaquín Molas, va ser el resultatde diverses situacions polítiques socioeconòmiques i culturals.
A finals del segle XVIII, es va voler recuperar la llengua catalana com allengua literària i de cultura.
El Romanticisme va adquirir a Catalunya un caràcter marcadament arqueològic. Poetes i pintors es van complaure en el món de les ruïnes i del passat.
Al 1836 ja havia tot un seguit de publicacions que preparàven el naixement de la Renaixença.
El lligam entre Renaixença, religió i catalanisme es va farmar amb la figura de Josep Torres i Bages que va replantejarl'unió existent entre Catalunya i el catolicisme.
Des del seu punt de vista, la religió era un aire configuradora de personalitat col·lectiva catalana.
La crisi colonial espanyola de 1898 va significar una nova imprensida per al catalanisme.
El famós tancament de caixes de 1899 va ser, a més d'un rebuig d'una pujada dels impostos, una clara resposta a la manca de sensibilitat envers lespropostes catalanistes per part dels governs de Madrid.
El Catalanisme es va configurar com una nova manera de plantejar l'articulació d'Espanya. D'aquesta manera es van albirant nous temps per progrés del país.
2. Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme sobretot a partir de la segonameitat del s XIX. El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions. De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d'ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals comhom havia suposat, el mateix concepte de Renaixença (o de renaixement, en la terminologia usada pels contemporanis) canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud. D'una banda, el català havia continuat essent sempre el vehicle de transmissió normal del poble —i en català havien d'ésser fetes, per tant, totes les manifestacions a ell dirigides (teatre, fullets polítics, catecismes, etc)—;d'altra banda, la producció literària "culta" durant els segles considerats de "decadència" fou bastant nombrosa, encara que no tingués, en general, una projecció pública gran. Tanmateix, hom no pot negar l'evidència d'un canvi fonamental, més o menys a partir del quart decenni del segle: d'unes veus aïllades que usaven el català o que reclamaven els drets d'aquesta llengua (els exemples sónnombrosos, de J.P.Ballot a A.Puigblanc i a Aribau) es passà a la voluntat comuna d'una elit intel·lectual per a la recuperació de l'entitat pròpia, de la qual el moviment literàrio-lingüístic fou en uns primers temps l'aspecte més notori. Els factors que ho afavoriren són complexos i no han estat encara estudiats d'una manera definitiva. Hom ha assenyalat la influència en el camp cultural i ideològicdel moviment romàntic, amb la seva revaloració de la llengua i la història pròpies, dels costums populars, etc. També, i sobretot, la nova situació econòmica i social, amb la consolidació de la burgesia, que provocà tota una sèrie de canvis polítics (als quals no fou tampoc estranya la influència de les noves idees defensades pel romanticisme liberal) que contribuïren a aquesta presa comuna de...
La Societat catalana va viure un procés ràpid de transformació al llarg del segle XIX.
Van ser factors determinats en la novia visió de Catalunya la industrialització i l'obrerisme, la Renaixença i el catalanisme polític.
La conjunta històrica generada per la industrialització va provocar canvis notables sobretot a les importants migracions del camp a la ciutat.
Elcreixement de Barcelona, progressiu i imparable va refarmar la ciutat com a primer nucli poblacional de Catalunya.
En termes de llengua, l' únic que es volia era que el el català fós vehícle de cultura, la qual com va escriure Joaquín Molas, va ser el resultatde diverses situacions polítiques socioeconòmiques i culturals.
A finals del segle XVIII, es va voler recuperar la llengua catalana com allengua literària i de cultura.
El Romanticisme va adquirir a Catalunya un caràcter marcadament arqueològic. Poetes i pintors es van complaure en el món de les ruïnes i del passat.
Al 1836 ja havia tot un seguit de publicacions que preparàven el naixement de la Renaixença.
El lligam entre Renaixença, religió i catalanisme es va farmar amb la figura de Josep Torres i Bages que va replantejarl'unió existent entre Catalunya i el catolicisme.
Des del seu punt de vista, la religió era un aire configuradora de personalitat col·lectiva catalana.
La crisi colonial espanyola de 1898 va significar una nova imprensida per al catalanisme.
El famós tancament de caixes de 1899 va ser, a més d'un rebuig d'una pujada dels impostos, una clara resposta a la manca de sensibilitat envers lespropostes catalanistes per part dels governs de Madrid.
El Catalanisme es va configurar com una nova manera de plantejar l'articulació d'Espanya. D'aquesta manera es van albirant nous temps per progrés del país.
2. Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme sobretot a partir de la segonameitat del s XIX. El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions. De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d'ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals comhom havia suposat, el mateix concepte de Renaixença (o de renaixement, en la terminologia usada pels contemporanis) canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud. D'una banda, el català havia continuat essent sempre el vehicle de transmissió normal del poble —i en català havien d'ésser fetes, per tant, totes les manifestacions a ell dirigides (teatre, fullets polítics, catecismes, etc)—;d'altra banda, la producció literària "culta" durant els segles considerats de "decadència" fou bastant nombrosa, encara que no tingués, en general, una projecció pública gran. Tanmateix, hom no pot negar l'evidència d'un canvi fonamental, més o menys a partir del quart decenni del segle: d'unes veus aïllades que usaven el català o que reclamaven els drets d'aquesta llengua (els exemples sónnombrosos, de J.P.Ballot a A.Puigblanc i a Aribau) es passà a la voluntat comuna d'una elit intel·lectual per a la recuperació de l'entitat pròpia, de la qual el moviment literàrio-lingüístic fou en uns primers temps l'aspecte més notori. Els factors que ho afavoriren són complexos i no han estat encara estudiats d'una manera definitiva. Hom ha assenyalat la influència en el camp cultural i ideològicdel moviment romàntic, amb la seva revaloració de la llengua i la història pròpies, dels costums populars, etc. També, i sobretot, la nova situació econòmica i social, amb la consolidació de la burgesia, que provocà tota una sèrie de canvis polítics (als quals no fou tampoc estranya la influència de les noves idees defensades pel romanticisme liberal) que contribuïren a aquesta presa comuna de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.