La Resoluci De Conflictes Des De L Educaci F Sica A Les Escoles

LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES DES
DE L’EDUCACIÓ FÍSICA A LES ESCOLES

YAIZA ROMAN COB

INTRODUCCIÓ

Universitat de Barcelona (2014)

La concepció de conflicte sempre s’ha tractat des de un visió negativa, eradicar els conflictes
entre estudiants ha estat, durant moltes dècades, l’objectiu dels mestres; actualment els
conflictes s’entenen com un succés inevitable del qual s’ha de treure profit per aque els
infants aprenguin, així doncs des de les escoles s’ha de replantejar com un mestre ha
d’actuar davant un conflicte i en aquest article analitzarem com l’assignatura d’educació
física pot contribuir en aquest procediment.

REFERENTS TEÓRICS
Actualment la creença majoritària en la societat és
que l’esport, el joc i les activitats físiques (no
professionals) tenen un gran potencial pereducar
en valors si s’utilitza de manera adequada; Albert
Batalla explica que l’assignatura on més conflictes
succeeixen és l’Educació Física per diferents
motius, el principal és que aquesta assignatura és
vivencial, els nens són els protagonistes de l’exercici
i això provoca rivalitat, ganes de guanyar, difícilment
succeeixi aquesta motivació en cap altre situació
que no sigui l’esbarjo o fora del’escola; també
poden succeir conflictes de sexe ja que és l’àmbit on
més evident resulta les diferencies entre nens i
nenes. I precisament perquè tot això floreix dins d’un
marc controlat per un mestre és ideal per transmetre
valors que són més difícil d’educar en una altra
matèria i resoldre aquests conflictes.
Des de la perspectiva metodològica hi ha la
discussió de si les activitats de competicióprovoquen més conflictes que les activitats de
cooperació o al revés; autors com Velázquez
Buendía (2001) argumenta que aquests dos tipus
d’activitats no s’han d’entendre com quelcom
desvinculat, sinó com activitats complementàries,
inclús afirma que les activitats competitives són
necessàries dins de l’educació formal (l’escola).

Les noves propostes tracten la resolució de
conflictes, enl’educació física, des de l’educació
emocional i la multiculturalitat, això succeeix perquè
les pràctiques física-esportives són un medi molt bo
per tractar la integració dels alumnes nouvinguts o
alumnes que potser no es senten inclosos en el seu
grup classe degut a la capacitat que tenen aquestes

pràctiques de cohesionar un grup i de afavorir les
relacions interpersonals entre els alumnes.
Les classesd’educació física calen d’una motivació
intrínseca que altres matèries no necessiten,
aquesta motivació ha de sortir de l’alumne però el
mestre pot contribuir en l’adquisició d’aquesta, una
de les maneres que més funciona és la de crear
bones relacions grupals. Si es prioritzen les
activitats col·lectives i el treball cooperatiu, si
s’incrementen les ajudes, les vigilàncies, el suport
entre alumnes i estreu profit del conflictes les ganes
d’aprendre
de
l’alumne
augmenten
significativament.
1

“L’assignatura on més conflictes succeeixen és l’Educació Física [...] i
precisament perquè tot això floreix dins d’un marc controlat per un
mestre és ideal per transmetre valors”.

Albert Batalla

REFLEXIÓ
Desprès de tota la informació rebuda i processada
durant aquest anys d’Universitat arribo a laconclusió de que els conflictes no són ni positius ni
negatius, simplement són un succés inevitable tant
en la vida dels infants com en la dels adults; sovint
és més fàcil resoldre un conflicte entre nens degut a
que

Acrosport

estan en procés d’aprenentatge i difícilment tinguin
una postura tancada a aprendre, per això és tant
important que els adults (sobretot aquelles persones
que tenen contacteamb futurs adults) aprenguin a
gestionar un conflicte i donin exemple de com
resoldre’l.
Com s’ha esmentat en els referents teòrics, les
classes d’Educació Física són un entorn ideal per a
que sorgeixin conflictes entre els alumnes (per
qüestions comentades anteriorment) així doncs el
mestre ha de saber com ensenyar als nens a tractar
sentiments tant complicats com la tristesa d’haver...