La Revolució Soviètica i l'URSS.

HMC – Història del Món Contemporani.
La Revolució Soviètica i l'URSS (1917-1941).

Introducció:
La Revolució Soviètica que va esclatar l'any 1917 a la Rússia dels tsars és un dels esdeveniments més importants de tota l'Edat Contempòrania. Però les convulsions polítiques i socials de la Rússia imperial ja havien començat amb la Revolució del 1905, en què es va quüestionar l'autocràciatsarista i es van crear els primers soviets obrers.
El procés revolucionari es va desenvolupar en dues fases diferenciades. La primera v atenir lloc al febrer i va comportar la caiguda del tsarisme i la instauració d'un règim parlamentari. La segona, a l'octubre, va ser impulsada pel partit bolxevic, va tenir un caràcter socialista i va crear un nou Estat basat en el poder dels soviets: la Unió de lesRepúbliques Socialistes Soviètiques, que es prolongà fins a l'any 1991.
La desaparició l'any 1924 de Vladmiir Ílitx Ulianov, Lenin, el líder indiscutible de la revolució, va generar un període de lluites internes del poder, de les quals va eixir triomfador losif Visiarònovitx Djugaixvili, Stalin.
El nou dirigent va governar l'URSS amb un poder absolut i va converitr el nou Estat en una dictadurafèrria implantant-hi el culte a la personalitat. Sota el seu mandat es va col·lectivitzar tota l'economia i es van iniciar uns plans quinquennals destinats a fomentar el desenvolupament industrial i a convertir l'URSS en una gran potència econòmica.
































1. La Rússia dels Tsars.
A la primeria del segle XX l'imperi dels tsars estava regitpel tsar Nicolau II, de la família Romanov. L'imperi abastava un territori inmens de quasi vint milions de quilòmetres quadrats, amb una població de cent milions d'habitants que presentava una gran disparitat d'ètnies, de llengües i de religions.

1.1 Un imperi inmens i endarrerit.
El tsar estava investit d'un poder absolut que provenia de Déu i el règim polític era una autocràcia. El tsargovernava directament l'imperi, no estava sotmés a cap constitució, ni havia de retre comptes davant de cap parlament. Els fonaments sobre els quals basava aquest poder eren una burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l'Esglèsia Ortodoxa, que era un dels grans pilars ideològics del tsarisme.
L'imperi Rus era fonamentalment una economia agrària en què convivien la propietat comunal, anomenada mir, iles formes de propietat privada de la terra en mans d'una noblesa poderosa i d'una classe de propietaris menys poderosos, els kulaks.
Les condicions de vida dels llauradors eren molt precàries i en alguns llocs hi pervivia encara la servitud, malgrat que havia estat abolida pel tsar Alexandre II l'any 1861. En conjunt, es tractava d'una agricultura tècnicament endarrerida i amb una producció moltbaixa, que a penes era suficient per a alimentar tota la població.
Però des de les acaballes del segle XIX el capitalisme i la indústria havien anat penetrant en la part més occidental de l'imperi, i en alguns llocs, com Sant Petersburg, Moscou, la part russa de Polònia, els països bàltics, Finlàndia, Ucraïna i el mar Negre, hi havia començat un procés d'industrialització. Era una indústria moltconcentrada i de grans dimensions que depenia del capital estranger, sobretot francés.
La industrialització va comportar l'aparició d'un contingent important d'obrers industrials. N'hi havia molts que eren antincs llauradors que havien fugit de la misèria rural i havien emigrat cap a les noves ciutats industrials (Sant Petersburg, Moscou, Kiev, Odessa...) per trobar feina. La majoria treballavaen grans empreses, cobrava salaris baixos i vivia en unes condicions precàries.



1.2 El creixement de l'oposició.
Des de la darreria del segle XIX va anar creixent l'oposició al tsarisme i a les seues arcaiques estructures socials. Això va ser el resultat del procés d'industrialització, que va comportar la difusió de les idees liberals i de les noves doctrines obreristes, com l'anarquisme...