La Rosa Porpra del Caire i Plató

La rosa porpra del Caire, Woody Allen

1. Fitxa Tècnica

Títol original: The Purple Rose of Cairo
Any: 1985
Duració: 82 minuts
País: Estats units
Director: Woody Allen
Guió: Woody Allen
Música: Dick Hyman
Fotografia: Gordon Willis
Escenografia: Carol Joffe
Repartiment: Mia Farrow, Jeff Daniels, Dannny Aiello, Dianne Wiest, Van Johnson, Irving Metzman, Stephanie Farrow, ZoeCaldwell, John Wood, Milo O’Shea, Edward Hermann
Prodcció: Orion Pictures (Productors: Jack Rollins i Charles H. Joffe)
Gènere: Comèdia

Film Affinity [en línia] [consultat:14 novembre 2014] Disponible a internet:

2. Sinopsi de l’argument

L’acció es situa a l’època de la Gran Depressió econòmica americana. Cecilia, una dona de Nova Jersey ha de treballar de cambrera ja que el seu marit està al’atur i només es dedica a jugar i beure cervesa.
Per fugir de la realitat, la Cecilia va molt sovint al cinema. Un dia que està deprimida perquè l’han fet fora del treball i perquè el seu marit l’enganya contínuament, va a a veure vàries vegades “La rosa porpra del Caire”, una pel·lícula en la que Gil Shepherd, un actor que li agrada molt, fa d’un aventurer anomenat Tom Baxter. Aquest surt de lapantalla i vol descobrir el món real, inspirat per la Cecilia que ha anat molts cops a veure’l. Surten a passejar, i Cecilia li ensenya el món real, i de seguida s’enamoren.
Mentrestant, el fet que el personatge hagi escapat la pantalla es torna en un escàndol, i l’actor, Gil, va a buscar al seu personatge perquè no vol arruïnar la seva carrera. Així coneix ell també a Cecília.
Al final, aquestaha de decidir si es queda amb el personatge en un món de ficció o amb l’actor en un món real. Escull a l’actor i abandona al seu marit, però Gil l’abandona.
Cecilia torna al cinema, i s’encanta amb una nova pel·lícula.

3. Relació de la pel·lícula amb el pensament de Plató

El primer que podem relacionar entre aquesta pel·lícula i Plató és el context en el que es donen tant la pel·lículacom el moment en que Plató va escriure la seva obra: Una situació de crisi.
En el cas de Plató ens trobem al segle V aC. Acabada la guerra del Peloponès, es va instaurar el govern dels trenta tirans, i tot i que aquest govern no satisfà a Plató, encara està més descontent quan s’instaura la democràcia, ja que diu que és demagògica i corrupta.
En el cas de la pel·lícula, l’acció passa durant lacrisi econòmica dels anys 30 als Estats Units, despès del crac de la borsa el 1929, coneguda com la gran depressió.

Ens trobem en una societat on tothom mira per si mateix enlloc de pel bé comú (i això últim és una característica essencial que havia de tenir la ciutat ideal de Plató)

El marit de la protagonista, Monk, representa aquesta societat criticada per Plató: Està a l’atur i nos’esforça gens en trobar treball, juga a daus i beu amb els seus amics, li posa les banyes a la seva dona… En definitiva, no fa el paper que li pertoca a la societat.
En la polis ideal de Plató (tot i que en aquest cas hauria de ser substituïda per la ciutat de Nova Jersey), la justícia es trobava en l’equilibri entre tres classes socials: els savis o filòsofs, els guerrers o vigilants i els productors. Aaquest equilibri s’hi arribava quan cada individu feia el que li era propi per a la seva funció assignada.
Monk no és productiu, no contribueix a la “polis” de Nova Jersey, i posa per davant els interessos propis que el bé de la societat, cosa que critica Plató, especialment sobre els demòcrates.

La relació més directa, però, d’aquesta pel·lícula amb el pensament de Plató és associar-la ambel mite de la caverna.

El mite de la caverna (La República, llibre VII) és una narració al·legòrica amb la que Plató explica la seva teoria de l'existència de dos mons: el món sensible, de les aparences i el món de les idees, real.
Amb aquest mite descriu de manera metafòrica la situació de l’home entre aquests dos mons del coneixement.
A dins de la caverna es troben uns presoners...