“La versió de les ciències socials” d’adam kuper

FONAMENTS ANTROPOLÒGICS DEL COMPORTAMENT HUMÀ

ACTIVITAT CRÍTICA CULTURAL
“La versió de les ciències socials” d’Adam Kuper

Sota la mirada de Talcott Parsons, Adam Kupper ens fa una passejada pel polèmic món de l’Antropologia . Prenent com a partida el positivisme francès i l’idealisme alemany del 1900, i origen, la visió i feina nord-americana, va desenvolupant pas per pas com vanéixer, i les necessitats d’aquest naixement, el terme CULTURA. Amb les personalitats més importants de l’època i les seves aportacions i influències a l’Antropologia, exposa la importància de definir, d’una forma concreta i exhaustiva, el tema principal dels estudis antropològics: la cultura.

Veient una relació entre les teories econòmiques i sociològiques, Parsons va començar la seva feina apartir de les teories i controvèrsies entre dels positivistes i els idealistes. Els positivistes utilitaristes creien que gràcies a l’aplicació dels mètodes científics, es podria arribar a formular lleis sobre el comportament humà, mentre que els individualistes defensaven que cada cultura i període històric generava les seves pròpies lleis, i la societat modelava a les persones. Els primers erenracionalistes, els segons pensaven que les actuacions es guiaven per idees sovint irracionals. Però Marshall, Pareto i Durkheim van fer trontollar els pilars del positivisme davant d’alguns fets evidents que entraven en desacord amb les seves idees, i es van inclinar cap a una visió més idealista. D’altra banda tampoc aquest corrent semblava ser la solució: Max Weber, idealista aferrissós, vaadoptar algun concepte positivista. Des de diferents punts de partida, ambdós bàndols van arribar a conclusions molt similars i naixé la Teoria voluntarista de l’acció, més tard, Teoria general de l’acció: “ En términos de acción, es conveniente clasificar el mundo objetivo como compuesto por tres clases de objetos: “sociales”, “físicos” y “culturales” (“El sistema Social” – Talcott Parsons). És elprincipi de col·laboració de vàries disciplines, Sociologia – sistemes socials -, Psicologia – individu – i Antropologia –sistema cultural -. Ara el que es necessitava era definir el que era la cultura, terme amb una denotació bastament amplia.

Podria citar una, gairebé, infinita quantitat de definicions, però destacaré només les que em semblen més rellevants. Segons Tylor: “Aquell complexque inclou coneixements i creences. L’art, la moral, el dret, les costums i qualsevol altre hàbit o habilitat adquirit per l’home com a membre d’una societat”; Kroeber: “La major part de les reaccions motores, hàbits, tècniques, idees i valors apresos i transmesos i la conducta que provoquen...”; Geertz: “Idees basades en l’aprenentatge cultural de símbols...”. Moltes són les definicions imatisos, molts les personatges que han participat en la definició, i molts els camps relacionats amb el terme cultura, amb les seves noves discordances, disputes i discrepàncies. El mateix Parsons mostrava desacords amb Kroeber i Kluckhohn (qui van definir cultura de 164 formes diferents), aquests amb Tylor, i Tylor amb Matthew Arnold, per citar-ne uns quants, però cap d’ells va ser qui va introduirla concepció moderna de cultura, sinó que va ser Franz Boas qui, amés, va parlar de “cultures”, en plural. Tanmateix Raplph Linton i Matgaret Mead van distingir entre “cultura” i “una cultura”. També van contribuir en la seva definició i redefinició Alexander Goldenweisr, Sapir, Ruth Benedict, Robert Lowie. D’entre tots ells van ser Parson i Kroeber qui van signar conjuntament “… el concepto decultura […] restringiendo su referencia a los contenidos y patrones de valores, ideas y otros sistemas significativamente simbólicos creados y transmitidos en tanto que factores modeladores de la conducta humana y de los artefactos producidos mediante la conducta.” I que segons la meva modesta i inexperta opinió, és la més encertada, atès que és la que abasta el concepte més ampli i complert, a...