Resums textos Ciencies Socials

F. Xavier HERNÀNANDEZ CARDONA, Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, Graó, Barcelona, 2007, ps. 33-42.
Actualment, ens trobem en l’era de les noves tecnologies i la cultura de masses, la qual cosa implica que rebem molta informació a partir dels diferents medis de comunicació i, per tant, els nens estan, indirectament, en contacte amb diferents realitats que es treballen enles Ciències Socials dins l’escola: el temps i espai. En conseqüència, els nens adquireixen coneixements previs que, segons la teoria constructivista, són essencials per aprendre significativament.
Pel que fa a l’ensenyament i aprenentatge de les Ciències Socials a l’escola, s’ha de tenir en compte els estadis evolutius. Segons Piaget(1896-1980), en l’educació primària, ens trobem en la fase del“pensament concret”, és a dir, que els nens encara no són capaços de fer abstraccions. És per això que els mètodes i els continguts conceptuals que s’han de treballar s’han de seleccionar de manera que siguin comprensibles pels alumnes.
Estic d’acord amb aquest article ja que considero important que l’escola s’adapti a la societat en la qual vivim a l’hora de formar alumnes que siguin aptes per a lavida fora de l’escola. L’objectiu de l’escola és, o hauria de ser, preparar els nens per a la vida. Així doncs, els coneixements que s’ensenyen s’han d’anar modificant o bé, actualitzant, en funció del moment i del lloc on viuen.
Tal com diuen C. Coll i altres autors (2007)1, “la concepció constructivista necessita coneixements que els alumnes ja posseeixen respecte el contingut concret queproposa aprendre, coneixements previs que contemplen tan coneixements i informacions sobre el propi contingut com coneixements que, de manera directa o indirecta, es poden relacionar amb ell”. És a dir, tornen a parlar de la importància dels coneixements previs. En la societat actual, ens referim a obtenir directa o indirectament aquests coneixements a través de les noves tecnologies tals com latelevisió, la ràdio o bé Internet. Gràcies a aquests avenços, els alumnes adquireixen directa o indirectament diferents continguts que es podria utilitzar per treballar a l’aula posteriorment.


Carles VIDAL i Cécile BARBEITO, Construïm la pau, Escola de cultura de pau i Intermón Oxfam, Barcelona, 2004
Les activitats i propostes didàctiques que trobem en aquests llibres tenen un objectiu comú:construir la pau.
Amb aquestes activitats, se’ls ensenya a resoldre els conflictes des de ben petits. Utilitza el diàleg, la reflexió i les dinàmiques de grup per treballar la cooperació entre els companys. Aquesta cooperació implica que junts arribin a unes solucions.
També se’ls exigeix que treballin l’empatia, el saber-se posar en el lloc de l’altre, pensar com se sentirien si fossin ells...
Totesaquestes activitats impliquen ser creatius i tenir llibertat per a ser-ho, tenir llibertat per opinar, reflexionar i debatre sobre alguns aspectes de l’actualitat.
Les activitats que podem trobar en aquest llibre són un bon recolzament per a l’aula perquè són activitats per a pensar i crec que és molt important, des de l’escola, fer que els nostres alumnes pensin, o si més no, proposar activitatsque ho facilitin.
Una altra proposta que es podria tenir en compte al treballar a les escoles, per tal de crear solucions a l’hora de resoldre els conflictes que sorgeixen diàriament a l’aula és la mediació.
Tal com diu Rozenblum (1998)2, “La mediación es un proceso de resolución de conflictos en el que las dos partes enfrentadas recurren «voluntariamente» a una tercera persona «imparcial», elmediador, para llegar a un acuerdo satisfactorio. Es un proceso extrajudicial o diferente a los canales legales o convencionales de resolución de disputas, es creativo, porque mueve a la búsqueda de soluciones que satisfagan las necesidades de las partes, e implica no restringirse a lo que dice la ley. Además, la solución no es impuesta por terceras personas, como en el caso de los jueces o...