Las Cortes Generales, Isidre Moles

“Las Cortes Generales en
el sistema parlamentario de Gobierno” de
I.Molas i I.E.Pitarch

L’obra conjunta d’Isidre Moles i Ismael Pitarch, Las Cortes Generales en el sistema parlamentario, analitza les diferents funcions de les Corts Generals espanyoles així com la reglamentació mitjançant les quals realitza la seva funció. Concretament focalitzen la seva atenció en la majoria parlamentaria-governamental, les pròpies funcions que aquesta ha de portar a terme en el sistema polític i el mitjans i mecanismes dels quals disposa en el si de les institucions parlamentaries per desenvolupar- les.
El llibre comença fent referència al Principi democràtic, es a dir a l’article 1.2 del Títol Preliminar de la Constitució espanyola: “La sobirania nacional resideix en el poble”. D’aquest se’nextrau implícitament el 66.1 i 2 CE del Títol III: “les Corts Generals representen el poble espanyol i són formades per Congrés dels Diputats i el Senat” i “les Corts Grals. exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, n’aproven els pressuposts, controlen l’acció del Govern a més d’acomplir competències que els hi atribueixi la Constitució”. Tot i no esmentar-lo de forma explícita, al meu parer,es aquest últim sobre els quals gira l’anàlisi dels autors. El Parlament, doncs, realitza la potestat legislativa. Tot i així, la seva principal missió es segregar una majoria la qual sostindrà un Govern i donarà suport al seu programa. Recíprocament, el propi Govern lidera aquesta majoria i desenvolupa legislativament el seu programa.
Cal ésser més precís. L’article 1.2 estableix que en el poblerecau la sobirania popular, i que els integrants de la comunitat política participen per igual en l’adopció de les decisions d’aquesta. Resulta força difícil concebre que la totalitat dels integrants coincidissin a l’hora d’arribar a un acord per unanimitat. Es per això mateix pel que adoptem un criteri substitutiu per tal d’assolir decisions legítimes, el de la regla de la majoria. Per alsautors, el sistema parlamentari de govern modern s’articula a partir de la identificació política entre majoria parlamentaria i Govern. Resulta impossible considerar l’activitat governamental i l’activitat legislativa com dos activitats deslligades, ja que les concebem com una única activitat conjunta. El principi democràtic als quals fèiem referència, es basa en la igualtat de les persones i en duesregles: conformar un govern per consens i organitzar el govern per majoria.
Es, mitjançant el sufragi universal, a través dels quals els ciutadans intervenen en la formació de la voluntat de la comunitat, delegant el poder polític en ambdues cambres: Congrés i Senat. La estructuració del sistema partidista i el reforçament de la unitat programàtica entre Govern i Parlament han fet possible que elparlamentarisme s’obrís a la participació directa del electorat en la designació del President del Govern a través de l’elecció dels representants en el cos legislatiu. Aquests vinculats a un partit o coalició i a una fórmula de govern, es presenten davant els electors sota la direcció d’un líder. Aquest dirigent de la potencial majoria, destaca cada cop més com a catalitzador de voluntats per adesenvolupar un projecte de govern amb o sense la ajuda dels seus col·laboradors parlamentaris. Es converteix en el centre de gravetat de la majoria creada.
L’electorat fa una primera selecció, en funció de les alternatives proposades pels partits en els seus programes, traduïda en escons al Congrés dels Diputats i el Senat. La personalització de les alternatives, arropada per les tècniques delsmitjans de comunicació, tendeixen a convertir les eleccions legislatives en eleccions del primer ministre. Seguidament, els components escollits han de crear una majoria al voltant d’un programa i dirigida a un líder. Un cop escollida, la majoria (sota la direcció del Govern) ha de realitzar la funció legislativa, desenvolupant el programa a través de mesures que vincularan i obligaran al...