Lengua Catalana

Páginas: 33 (8139 palabras) Publicado: 15 de septiembre de 2011
Ús de l'apòstrof
* L'article masculí o femení (el/la) singular s'apostrofa (l') sempre que va davant d'un mot començat en vocal o h.
Excepció: l'article la no s'apostrofa quan el mot següent comença en i/u (hi/hu) àtones.
També son excepció els casos següents:
* La e, la efa, la hac, la ela...
* La una ( hora del rellotge )
* La asimetria, la anormalitat...
* La ira, la host
*La preposició de s'apostrofa (d') quan va davant d'un mot començat en vocal o h.
* Els pronoms febles em, et, es, el, la, en, s'apostrofen (m' , t' , s' , l' , l' , n' ) quan van davant del verb i aquest comença en vocal o h.
Excepció: el pronom la no s'apostrofa quan el verb comença en i/u (hi/hu) àtones.
* Quan cal combinar més d'un pronom entre ells o amb el verb, l'apòstrof sempre va tan ala dreta com es pugui.
* Les combinacions pronominals la hi i se us no s'apostrofen mai.
* En les següents combinacions, fem la contracció entre la preposició i l'article : a + el/els ( = al/als) ; de + el/els ( =del/dels ); per + el/els ( = pel/pels). També fem una contracció entre els mots ca ( = a casa de ) + el/en (=cal/can). Recorda que desfem la contracció quan el mot següent començaper vocal o h.
Guionet en els numerals. Separació de mots a final de ratlla.
* En les expressions numèriques utilitzem el guionet (-) entre les desenes i les unitats (38 = trenta-vuit) i entre les unitats i les centenes (500 = cinc-cents). En el cas dels números del 21 al 29, hem d'usar dos guionets ( 25 = vint-i-cinc ).
* A final de ratlla, separem amb guionet els dígrafs (conjunts de dues lletresrepresentant un so) següents: r-r ; s-s ; l-l ( ela geminada) ; i-x ; t-x ; s-c ; t-g ; t-j. No es poden separar mai els següents: gu; qu; ny; ll (ella)
* A final de ratlla no deixem mai cap vocal sola: ni inicial de paraula ni final. Sí, en canvi, que s'admet d'escriure una vocal sola en síl·laba inicial, si va precedida de l'article apostrofat (l') o la preposició (d') o algun pronom tambéapostrofat (m', t', s', l'...)
Síl·laba tònica i síl·laba àtona. Mots àtons
* En general una paraula té tantes síl·labes com vocals. S'exceptuen d'aquesta regla les paraules que contenen un diftong: una síl·laba formada per dues vocals que es pronuncien alhora. Una de les dues vocals ha de ser I o U.
* Els diftongs en català son:
* Decreixents: ai ; ei ; oi ; ui
au ; eu ; ou ; uu (pocs casos)* Creixents : g/q + u/(ü) + a,e,i,o
* No formen diftong:
* Les combinacions en què diem les dues vocals separadament i marquem amb una dièresi (¨) la segona vocal ( ra-ïm)
* El grup -ix- precedit de vocal (cai-xa)
* Les combinacions de tres vocals en que la del mig es i o u, ja que aquestes vocals tenen aleshores valors de consonant (no-ia)
* Segons el nombre de síl·labes elsmots poden ser monosíl·labs (una síl·laba) o polisíl·labs ( mes d'una síl·laba). Els mots polisíl·labs poder ser bisíl·labs (2), trisíl·labs (3), tetrasíl·labs (4), etc.
* En ser pronunciats, els mots polisíl·labs tenen sempre una síl·laba mes forta que les altres. S'anomena síl·laba tònica. I les altres son anomenades síl·labes àtones (fi-nes-tra). Segons la posició de la síl·laba tònica, un mot espolisíl·lab per ser agut ( si la tònica es l'ultima), pla( la penúltima) o esdrúixol (l'antepenúltima).
* Els mots monosíl·labs poden ser tònics (la majoria) o àtons, segons que siguin pronunciats amb mes o menys intensitat. Son àtons mots gramaticals com : els articles (el, la , els, les, un , uns) i les contraccions (preposició + article); els pronoms febles (em, et, es...); les preposiciófebles (a, en, de, amb, per); algunes conjuncions (i, o, ni...)
Accentuació
En català hi ha dues classes d'accent gràfic: l'accent greu o obert (`) i l'accent agut o tancat (´)
Quan calgui accentuar la lletra a, ho farem sempre amb un accent obert : à/À.
Si hem d'accentuar una i o una u, l'accent que hi posarem serà sempre l'accent tancat ( í/Í ; ú/Ú.
En el cas d'haver d'accentuar una e o...
Leer documento completo

Regístrate para leer el documento completo.

Estos documentos también te pueden resultar útiles

  • Origen de la lengua catalana
  • La enseñanza de lenguas extranjeras en las escuelas catalanas
  • Lengua catalana
  • Introduccion a La Lengua Catalana
  • lengua catalana y literatura
  • Gramática lengua catalana
  • estudio de la lengua catalana
  • Unidad didáctica lengua catalana

Conviértase en miembro formal de Buenas Tareas

INSCRÍBETE - ES GRATIS