estudio de la lengua catalana

TEMA 2. LA FORMACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA.
LA FORMACIÓ DEL LÈXIC.
0. Introducció: El lèxic.
El contacte i l'intercanvi lingüístics.
Substrat i superstrat.
Neologismes i barbarismes.

1. El llatí: Llatí clàssic i llatí vulgar.
Mots patrimonials.Semicultismes.
Cultismes.

2. El substrat pre-romà.

3. El superstrat germànic.

4. L'aportació àrab i la del mossàrab.

5. Préstecs d'altres llengües: Occità.
Francés.
Castellà.
Italià.
Anglés.

6. Qüestions suplementàries:
Paraules patrimonials i cultes.
Les grafieslaterals en els cultismes.
Barbarismes.
Estrangerismes no adaptats.
Exercicis: -Substrat, superstrat i adstrat.
-Què en saps? (El substrat, superstrat, l’adstrat).
-Barbarismes.
Mapa: distribució lingüística de la península ibèrica al segle XI.
Textos: -Laromanització de la Tarraconense.
-No prohibiu les paraules.
-Sabies per què s’anomena ORXATA la beguda a base de xufa?
_________________________________________________________________________

0. Introducció.

Com hem vist al títol, en aquest tema tractarem dels diferents components del lèxic del català. Anomenem lèxic al conjunt detotes les paraules d'una llengua.

Ja en el tema anterior veiem que el català és una llengua romànica, això és, continuadora del llatí vulgar. Per aquesta raó la major part de les paraules catalanes són d'origen llatí. La major part, però no totes. Al llarg dels vint-i-dos segles que hem format part de la Romània, el llatí vulgar primer i el català després, han conviscut i s'han posat encontacte amb moltes altres llengües. D'aquest contacte, sempre en surten modificades les llengües, ja que en interrelacionar-se també s'influencien i cadascuna agafa elements (en aquest cas paraules) de l'altra. Penseu en el castellà que es parla al Baix Segura, ple de valencianismes, o en el valencià que es parla a Guardamar, molt castellanitzat.

Ens centrarem en primer lloc en les influències queva rebre el llatí vulgar.

És evident que quan els romans arribaren a les costes mediterrànies de la península es trobaren amb comunitats que tenien la seua pròpia organització social, la seua cultura i la seua llengua. La llatinització de la costa fou molt lenta i així, durant els segles II i I a.C., la societat es mantenia bàsicament fidel als costums indígenes. Fins als darrers anys del segleI a.C., la romanització del país no fou un fet manifest. Durant aquests dos segles, les llengües pre-romanes deixaren la seua petjada en el llatí vulgar de la zona, del qual després sorgirà el català que, per tant, rep també la influència d'aquestes llengües.

Donem el nom de substrat lingüístic a la influència que qualsevol llengua substituïda deixa al si de la llengua que se li imposa.Aquest procés, la substitució, no és sobtat sinó que es produeix al llarg de molts anys.

Però a més, el llatí va experimentar la influència de les llengües dels pobles que posteriorment van envair l'imperi. En alguns casos, aquestes llengües no es van imposar i va seguir sent el llatí la llengua parlada en determinades zones. Anomenem superstrat lingüístic a la influència que un poble deixa a lad'un altre que ha envaït. En els casos que es produeix aquesta situació no hi ha una substitució de la llengua autòctona per la dels invasors, ben al contrari són aquests els qui adopten la llengua pròpia del territori conquistat, tot abandonant la seua de la qual conserven algunes paraules o expressions que, amb el temps, s'introdueixen plenament en la llengua: aquestes són les que configuren el...