les arracades de la mestra

M. Carmen Díez (2011) Les arracades de la mestra
1. Tria tres assaigs que t’hagin interessat i justifica la teva tria.
Vull jugar
Aquest assaig tracta sobre la importància del joc en la infància del nen. Jugant els nens aprenen moltes coses i per tant ha de formar part del seu desenvolupament i aprenentatge. Però tot i això, en l’actualitat s’està deixant de banda aquesta peça clau del’aprenentatge dels infants. Se’ls vol fer créixer molt de pressa, es creu que el joc ha passat a un segon pla.

Penso que els futurs mestres no hem d’oblidar la rellevància de jugar i d’aprendre jugant, hem de ser observadors de cada moviment que realitzen els nens mentre ho posen en pràctica. Hem de ser conscients de tot el que ens poden dir mitjançant diverses accions, i així poder conèixer a cadanen de manera individual i personalitzada. A més hem de ser conscients de que el joc és un indicador de normalitat i salut. Per tant un nen que juga i desenvolupa diverses situacions amb el joc estarà creixent i aprenent adequadament. Finalment m’agradaria citar una frase de l’autora: “Si cerquem llocs de salut, equilibri i alegria per als nostres infants, mirem-ne els jocs amb bons ulls, perquè nosón quelcom banal per a ells, sinó quelcom que té realment molta importància. Els ajuda a ser sans, a estar alegres, a ser sociables i els atorga el lloc que veritablement els correspon: el de ser nens.” Estic d’acord amb el que diu l’autora, ja que penso que a cada edat li correspon una cosa i en el cas dels infants els correspon jugar i aprendre jugant. Per tant, no podem deixar de costataquest fet tant important i com a mestres hem de potenciar-lo i ajudar als nens a desenvolupar-lo.

Ajuntar-se a parlar
Aquest assaig tracta sobre el fet de que els alumnes han de parlar entre ells i també amb el professor, ha d’haver-hi comunicació a l’aula. S’ha de produir un intercanvi de pensaments, de sentiments, de dubtes, de sabers, d’ignoràncies, etc. Molts cops aquesta comunicació ésplantejada pels alumnes i d’altres cops és la mestra la que comença el diàleg.

En la meva opinió aquest fet és molt interessant, ja que la comunicació entre les persones és la base de la socialització. A més, això permet que s’estableixin vincles afectius entre els companys i també amb el mestre. Permet fer de l’aula una espai en el qual tothom es pot expressar lliurement i donar la seva opinió. Elsinfants aprenen a ajudar-se els uns als altres, a respectar els pensaments dels seus companys, a resoldre els conflictes entre ells, a recolzar a algun company que ho necessita,etc. Aprenen a que és bo expressar als altres el que un pensa i que exposar els seus sentiments i emocions pot arribar a ser molt gratificant.
Per últim m’agradaria citar una frase de l’autora que penso que és moltimportant: “ Per tant, proposo que parlar sigui una pràctica encoratjada acuradament a l’escola, que tingui un bon lloc de consideració i prou temps, d’aplicació. Hi guanyarem tots.” Estic d’acord amb aquest fragment, ja que penso que des de l’escola encara no se li dona suficient importància a la comunicació i l’expressió dels alumnes. Per tant, com a futura mestra, m’agradaria que aquest fet arreléscada cop més a les aules i que els infants intercanviessin paraules amb els seus companys, i descobrissin la importància de la comunicació.

Les arracades de la mestra
En aquest assaig l’autora ens explica una anècdota relacionada amb les seves arracades. Un dia un nen va dir-li que semblaven un cargol i llavors ella va proposar-li que les dibuixes. La resta de la classe també ho va voler fer, iaixí ho van fer durant molt dies cada cop que la mestra portava unes arracades diferents. Arrel d’això va poder establir vincles amb els seus alumnes i conèixer els seus interessos i gustos.

He triat aquest assaig ja que, a més de semblar-me una anècdota molt divertida, penso que un mestre ha d’establir una relació d’interacció i afecte amb el seus alumnes. Aquest fet no és fàcil, però...