Literatura

1.LA PLENITUD LITERARIA
1.1 Els canvis de la historia
Finals de l’edat mitjana moments mes important per a la corona d’Aragó. Ferran primer d’Antequera, net del cerimoniós va ser proclamat rei d’Aragó. Començava a regnar en la corona la dinastia dels Trastamara. La cultura catalana es va deixar seduir molt per la castellana i aquest fet va desembocar en una profunda decadència. Lapreponderància del castellà sobre el valencià s’accentua. La cort estava a castellà i l’idioma dominant era el castellà.
1.2 El segle d’or
El XV es el segle d’Or. El centre cultural es a desplaçar a Valencia i amb autors que pertanyien a la baixa noblesa i a la burgesia. Als segles XIV i XV la literatura va assolir el moment mes àlgid i brillant. Les novel·les d’aquest segle eren d’una qualitatimpressionant, va ser el moment en el qual el nou costum humanista pretenia abandonar el romanç per tornar a fer servir el llatí com a llengua de cultura. Final del segle XV la literatura va assolir prou difusió per a consolidar uns autors i uns lectors fidels, gracies a l’impremta. Exceptuant la historiografia tota la literatura medieval fins aleshores havia estat fonamentalment una literatura oral. Elscostums canvien, les poesies ja no s’escriuen per a ser cantades sinó que s’escriuen per a que el lector interioritze amb el que esta llegint.
1.3. Accepatacio del renaixement
El Renaixement es el moviment ideològic i cultural que va sorgir de l’Humanisme. Va començar a ser acceptat pels intel·lectuals del país. Els canvis en les idees i de l’actitud moral es van reflectir prompte en la nostra prosa,i mes tard, en la poesia.
Valencia es va anar convertint en el centre intel·lectual en detriment de Barcelona, es va produir massa esplendor cultural durant el regnat d’Alfons el Magnànim i la poesia va tardar mes que la prosa a reflectir la mentalitat renaixentista.
1.4. Valencia, nova capital cultural.
La situació del canvi de capital era una situació molt complexa. Durant els segles XIV iXV Barcelona va anar perdent pes cultural i la capital es va anar desplaçant fins a Valencia. Les causes van ser econòmiques, socials, religioses, polítiques i estratègiques. La noblesa valenciana va començar a formar part de la vida cultural del país i es va relacionar estretament amb la cort.
2.PRIMERA GENERACIO DE POETES
2.1. Jaume Marc i Pere Marc
Valencians, germans, oncle i pare de AusiàsMarch, respectivament. Poesia lligada a les formules trobadoresques, sense innovacions. Eren autors de poemes caire narratiu, d’al·legories i de cançons d’amor que combinen elements abstractes i concrets per mitjà de personificacions. Pere Marc encara no va adaptar la seua poesia als nous corrents de la lírica italiana.
2.2. Gilabert de Proixita
Valencia, poc influït per la nova líricaitaliana. Havia participat en una expedició a Sicília i mes tard en una altra a Sardenya. Poemes amb temàtica amorosa: analitza els estats d’ànim que li produeix el sentiment amorós de manera melanconiosa i desesperada, però no arriba a abandonar els tòpics de la poesia trobadoresca. Fa una barreja del valencià i el provençal. Manifesta un grau elevat de valencianitzacio.


3. LES PRIMERES INNOVACIONSPOETIQUES
3.1. Jordi de Sant Jordi
Va participar en l’expedició contra Còrsega i Sardenya i va conèixer la lírica italiana. Era un poeta que des de ben jove va rebre la protecció d’Alfons el Magnànim i de la seua dona. Va nàixer a valencià a finals del segle XV i va viure pocs anys. Va ser cambrer reial amb el rei i amb altres poetes, amic d’Ausiàs Marc, que tenien aproximadament la mateixaedat, Jordi de Sant Jordi posava musica als seus poemes i els cantava davant de tota la cort. Va caure presoner en 1423 en Nàpols, va ser alliberat prompte, el temps que va passar tancat va escriure un poema molt sensible i molt conegut. Aquest poema es realista perquè planteja la situació que pateix ha estat considerat una petició del poeta adreçada al Magnànim perquè agilite els tràmits perquè...