LLAT N

LLATÍ
Estructura d’una ciutat romana.
La civilització dels romans va ser principalment urbana. Van crear ciutats de nova planta, les anomenades coloniae. S’hi establien els veterans de guerra i els ciutadans romans procedents d’Itàlia.
Cerimonial que precedia la fundació d’una ciutat romana.
- En primer lloc es buscava una zona idònia i estratègica, a una altura suficient respecte del riu i ambuna bona defensa natural contra els enemics.
- Calia saber quina era la voluntat dels déus. Un àugur (sacerdot especialitzat en la interpretació divina) examinava les entranyes d’un animal sacrificat. Si aquestes estaven en bones condicions, volia dir que l’animal no patia cap mena de malaltia i que el lloc escollit era saludable. L’àugur delimitava el lloc exacte que ocuparia la nova ciutat, i elperímetre es marcava amb el solc d’una arada.
- Després d’aquesta cerimònia, anomenada inauguratio, es delimitava l’àrea urbana.
El traçat urbanístic.
Es disposava a partir de dos grans carrers:
- D’est a oest, i s’anomenava decumanus.
- De nord a sud, anomenat cardo.
Desembocaven en quatre portes d’entrada a la ciutat i es prolongaven en altres camins, al costat dels quals hi havia lesnecròpolis o cementiris.
On s’encreuaven el decumanus i el cardo hi havia el fòrum on es celebraven els actes polítics, religiosos i comercials.
Aquest tipus d’urbanisme es coneix amb el nom de “model hipodàmic”, fou un arquitecte grec, Hipòdam de Milet (segle V aC), qui el va dissenyar per primera vegada.
Els enginyers romans també van aplicar aquest model al traçat dels seus campaments, anomenatscastra.
Pel que fa a les muralles, aquestes es construïen en moments difícils en què calia defensar-se. La major part de les ciutats de nova planta van ser creades al final de la República, època de gran pau i estabilitat.
Entre la muralla i el nucli urbà hi havia un espai sagrat on no es podia edificar, anomenat pomerium.


Edificis públics i privats més significatius d’una ciutat romana.
El cor d’unaciutat romana es el fòrum. Allà hi havia els edificis públics destinats a la religió i a l’administració.
- Els temples (templa), on se celebrava el culte de la religió imperial.
- La basílica (basilica), era el lloc on es reunia el tribunal de justícia, o bé s’hi feien reunions de negocis.
- La cúria (curia), on se celebraven les reunions del Senat.
- Les tribunes (rostra) per als discursos delspolítics i governants.
- Les botigues (tabernae) solien situar-se sota els porxos del fòrum.
També hi havia grans construccions destinades als espectacles públics:
- El teatre (theatrum), on es feien representacions teatrals, sobretot comèdies.
- L’amfiteatre (amphitheatrum), on tenien lloc les lluites de gladiadors.
- El circ (circus), on es portaven a terme les curses de carros.
Edificis decaràcter públic:
- Les termes (thermae), destinades a la higiene dels ciutadans.
Habitatges dels romans:
- Les cases unifamiliars (domus), solien ser propietat d’una família.
- Els pisos de lloguer (insulae), uns edificis de quatre o cinc plantes, comunicats per escales, on es vivia en unes condicions infrahumanes.
Aquests edificis comportaven un gran consum d’aigua, i la solució van ser els pous, lescisternes i les fonts. Per poder anar a buscar l’aigua lluny i transportar-la, els romans inventaren els aqüeductes.
Un aqüeducte consistia en una canal amb les parets impermeabilitzades que solia anar arran de terra; quan hi havia un fort desnivell, construïen una mena de pont amb arcades sobre les quals passava l’aigua per una canal estreta.
L’aigua que es consumia a les ciutats romaness’evacuava mitjançant una xarxa de clavegueres. Anava per la major part de la ciutat seguint els traçat hipodàmic.
Finalment, es construïren els arcs de triomf, per commemorar fets històrics importants i en memòria dels seus protagonistes; i les columnes, adornades amb relleus i inscripcions que al·ludien al personatge al qual estaven dedicades.

Una ciutat romana: Tàrraco.
Tàrraco, una colònia romana...