Llenguatge Local. Blanes

PROVERBIS, DITES I FRASES FETES DE BLANES
APLEC D’ADAGIS POPULARS SELECCIONAT,
COMENTAT PER ELISA SOLA I RAMOS

ORDENAT

I

El treball que teniu a les mans va sorgir a iniciativa del Sr. Josep Alum i Utset,
terrassà de Blanes, que va recollir, aleatòriament i seguint el flux de la seva
memòria, prop de quatre-centes dites i frases fetes habituals a Blanes des de la
seva infantesa.Quan em va presentar tot aquell material em va interessar de seguida, tant en
l’aspecte etnològic com filològic i, seguint aquest doble criteri, vaig elaborar-ne
una classificació amb alguns comentaris filològics en el sentit ampli del terme, que
a voltes donen llum a l’anècdota que s’amaga darrere de la frase feta, a voltes es
materialitzen en un comentari lingüístic, a voltes documenten lafrase amb alguna
font o, simplement, en glossen el significat.
Hem d’advertir que el mètode no ha estat premeditat, sinó que el corpus de
material parèmic ens ha suggerit en tot moment el comentari, amb l’única
premissa de situar-lo dintre de la nostra subcomunitat lingüística: Blanes. És per
això que la primera classificació que he fet discrimina clarament les expressions
populars inèdites deBlanes (per llurs referències a topònims, a personatges
blanencs o a anècdotes del poble) de les de caràcter general, però no per això
menys representatives del tarannà del nostre poble.
Tot i ser conscients que és molt difícil, pràcticament impossible, establir l’origen o
el radi d’acció d’un refrany, hem emprès aquesta aventura per tal de preservar un
material antropològic en perilld’extinció. Efectivament, parlar dels orígens
d’aquest gènere ens remuntaria als llibres proverbials de la Bíblia, a textos
d’autors clàssics grecs i llatins, a fonts aràbigues i, de ben segur, a tota una
tradició oral anterior i paral·lela, ja que el que interessa del refrany és el seu
anonimat, la veu coral de la comunitat a través de la fórmula mnemotècnica. Amb
paraules de John Russell “un proverbiés l’enginy d’un de sol i la saviesa de tots”·
En la segona part de la nostra classificació hem aplegat totes aquelles frases
fetes sense marca local, amb un doble criteri: d’una banda, un criteri temàtic
(meteorologia, dates assenyalades, sexe), i de l’altra, un criteri funcional
(interjeccions, frases adjectives, accions, proverbis) per tal d’evitar múltiples
subdivisions. Aquest apartatno l’hem comentat amb tanta detenció i hem deixat

de glossar el significat de moltes parèmies, ja que es pot trobar en qualsevol
diccionari específic.
Val a dir que dins de cada apartat hem ordenat els refranys per ordre alfabètic i
que hem intentat homogeneïtzar llur presentació escrita amb l’ús –sempre que
ens ha estat possible- de l’infinitiu.
Pel que fa a la terminologia emprada, hemusat indistintament els mots refrany,
adagi, frase feta, parèmia, proverbi,…i és que la terminologia que envolta aquesta
matèria –la paremiologia- és àmplia, ambigua i difusa. Podríem dir que hi ha una
relació directa entre l’abundància de termes per designar un concepte i l’interès
que aquest concepte desperta en el si de la comunitat, ja sigui científica (termes
especialitzats) com social(termes populars).
Els diccionaris generals defineixen molt vagament aquests termes i, a voltes, els
confonen en una mateixa cosa. D’altra banda, els diccionaris de lingüística no
resolen la confusió.
Joana Martí i Joan Raspall, en el seu Diccionari de locucions i de frases fetes
(DLFF) separen les locucions de les frases fetes basant-se en una diferència
funcional –locució, el que éssubstituïble per un element parcial d’una frase
(substantiu, adjectiu, adverbial o de relació) i frase feta, el que és substituïble per
una oració-, tot i que admeten que, “profundament són el mateix”.
Maria Conca, il·lustre paremiòloga catalana, parla d’aquesta multiplicitat
taxonòmica en aquests termes: “En definitiva, refrany, proverbi, parèmia, adagi,
sentència, apotegma, axioma, màxima,...