Maria Corominas

LECTURA 1. “LOS ESTUDIOS DE RECEPCIÓN. MARIA COROMINAS
Els estudis de recepció tal i com els coneixem avui en dia, van sorgir aproximadament a partir de la dècada dels vuitanta com a un nou corrent que es feia conèixer com a anàlisi de les audiències.
Aquests estudis el que ens volen demostrar és que l’audiència és qui construeix un significat determinat a partir de l’exposició als mitjans, ésa dir, que de tot el que nosaltres agafem quan estem mirant la televisió –o altres mitjans–, fem una petita tria sobre el que més ens interessa o ens convé perquè satisfà les nostres necessitats d’aquell moment. Aquesta tria que fem nosaltres és el que ens dona, avui en dia, cert caràcter actiu davant dels mitjans de comunicació.
I és que tal i diu l’autora, Maria Corominas, en la primerapàgina de la seva lecció, actualment el que està molt clar és que els estudis sobre la recepció lligats a l’anàlisi de les influències, s’han vist convertits en els darrers vint anys en un dels sectors clau del desenvolupament de les teories de la comunicació. I és que, com assenyalen ja alguns autors, aquest sector està patint certa convergència entre les tradicions funcionalistes i crítiques de lainvestigació.
Aquests estudis són els que ens permetran més tard fer (com ja hem estudiat al primer semestre) una agenda-setting de cada mitjà, seleccionant un horari determinat on posar cert tipus de programes, de publicitats... de tal manera que podem persuadir de la millor manera possible als ideals de la gent i fer-los veure aquells continguts que interessen a l’empresa.
Amb aquests estudissobre les audiències, s’està demostrant que la gent no només s’empapa d’allò que veu i calla, sinó que ara porta la veu al carrer, fent crítiques i comentat els continguts als quals han estat sotmesos. I és que, tal i com diu Corominas, ara la mateixa audiència ja és capaç de generar els seus propis significats a partir de la recepció dels textos o imatges dels mitjans, encara que siguin oposades ales lectures preferents proposades pels propis textos.

Aquests continguts que crea l’audiència mitjançant el que veuen a la televisió, els fan d’acord amb les seves necessitats tant socials com emocionals, i molts cops difereixen dels ideals que tenen els productors capitalistes. (Underwood, Mick: Mick’s Cultural Studies. www.cultsock.ndirect.co.uk/MUHome/cs4.html [en línea]). I és quesobretot són aquests estudis crítics els que ens fan veure que l’audiència passa de la llar al carrer també, lloc on es reuneixen les persones per parlar sobre els continguts que han vist als mitjans.
Aquesta posada en comú és el que Lindlof al 1988 va descriure com a “comunitat interpretativa”, és a dir, com a un grup de persones que comparteixen unes competències a l’hora d’interpretar els mitjans decomunicació de masses. Ara les persones discuteixen i valoren en comú allò que han escoltat o han vist a la televisió. Però això no passa per igual arreu del món, sinó que cal entendre-ho com a part d’un context, que varia en determinats llocs del planeta. Així, si aquí opinem que una frase a estat correctament dita, potser hi ha unes altres persones al món que opinen totalment el contrari,havent sentit les mateixes paraules.
Aquest fet ens porta a dos temes que estan captant molt de protagonisme a dia d’avui: el context i la polisèmia, que ens ajuden a determinar el grau d’activitat de les audiències. El context, es basa en els estudis de les etnografies de les audiències amb el fi d’estudiar els processos d’enteniment i interpretació dels missatges per part de l’audiència. Aquestcontext és el que crea un marc idoni on els missatges, com ja he dit abans, agafaran un significat o un altre depenen del lloc on siguin interpretats.
I part del context és també, a part del lloc on es mira, amb qui es mira la televisió, i és que tal i com diu el mexicà Guillermo Orozco (1992:11), la família constitueix una comunitat d’apropiació del missatge, ja que dintre dels seus membres, els...