Marketing De Museos

APROXIMACIÓ AL MÀRQUETING DE MUSEUS CAS MMB

© Albert Pérez Novell, desembre 2007.

1

Resum: Aproximació a l’ús de les tècniques de màrqueting per al desenvolupament estratègic de la missió dels museus, específicament del MMB. No pretén ser una descripció exhaustiva, sinó apuntar tant sols aspectes claus, com, l’articulació entre retorn com benefici social i com negoci, en el sentiteconòmic. Presentar els museus com indústries culturals generadores de valors i elements estructurals del sector quinari . Introducció al Màrqueting cultural, al Màrqueting de museus com a eina estratègica de desenvolupament. Es tracta de presentar els fonaments conceptuals sobre els que edificar línies de treball coherents. Per acabar amb una descripció de línies treball aplicades al MMb. Introducció:El patrimoni cultural s’ha gestionat de forma tradicional des d’una perspectiva de conservació i investigació, deixant de banda els aspectes de la seva explotació econòmica . Aquesta memòria s’inscriu dins el corrent cada cop més estès que considera que el desenvolupament dels aspectes relacionats amb l’ampliació d’audiències, la millora del posicionament dels equipaments culturals dins delscontextos de referència, culturals, turístics, de lleure, etc, és a dir, el mercat, representa un objectiu prioritari, no sols per extreure benefici econòmic del patrimoni, sinó com una forma per a contribuir a la seva preservació i manteniment. Es presenta el Màrqueting i les seves tècniques com un element estructural de la gestió museística, no com quelcom que cal fer per poder competir. Entenc queaquesta visió també ha d’abastar, a més de l’objectiu esmentat , la millor gestió de sinèrgies productives a l’entorn de socioeconòmic on s’ubica el patrimoni, poble, ciutat, regió, país. Des del punt de vista de màrqueting dels recursos culturals i patrimonials, s’han de conjugar, per raons històriques i culturals del sector, dues visions de la gestió; la basada en l’oferta i la basada en lademanda: La gestió basada en l’oferta, centra el seu objectiu principal en optimitzar els recursos disponibles, el que significa cercar el benefici net social . La fi n’és difondre la cultura, potenciar la recerca, o desenvolupar una actitud positiva vers el patrimoni. La gestió basada en la demanda, té com objectiu principal maximitzar el benefici i els marges obtinguts, centrant l’enfocament en lesaudiències. Parteixo del concepte de difusió cultural, com un dels elements fonamental de la missió d’una institució cultural, que a priori no tingui afany de lucre, com per exemple un museu. És la difusió de les seves activitats, fer conèixer el seu bagatge, donar les eines per interpretar-lo, promoure el coneixement sobre els seus valors i missió, etc, i aquest objectiu s’aconsegueix molt milloremprant eines de màrqueting. Difusió cultural entesa com forma o formes de comunicació i informació institucionals que parteixin d’un model previ de gestió establert pels responsables mitjançant polítiques ben articulades. El punt d’equilibri de les polítiques de màrqueting, per a conjugar les dues visions, consisteix, en una gestió de la demanda que no oblidi la qualitat del museu o d’unaexposició. S’ha d’entendre l’audiència, no sols com els visitants, en genèric, sinó els públics, organitzats com a comunitats, o no, i això inclou els treballadors, el voluntaris, els donants, els patrons, etc, és a dir el que avui s’anomena stakeholders. Això implica, anàlisi , atenció i politiques pormenoritzades. Cal no oblidar, que el patrimoni com a “producte”, emprant terminologia de màrqueting, noés el resultat d’un procés orientat al negoci, sinó que és el fruit d’un llarg procés social dins d’un context en constant evolució que s’emmarca en una societat complexa. Aquesta especificitat del “producte” és fonamental tenir-la en compte a l’hora de dissenyar politiques de màrqueting que afectin al patrimoni cultural. Sense oblidar aquest aspecte tant fonamental, podem anar ampliant...