Mirall Trencat

Mirall Trencat

Mercè Rodoreda

















|Nom: |Alex Moñiz |
|Data d'entrega: |29/11/11 |
|Curs: |2n BAT |





Índex

Mirall Trencat 1
Biografia 3
Bibliografia 3
Característiques de l'obra rodorediana 4
Concepte de novel·la psicològica 5Importància del número tres 5
Estructura de l'obra trimestral 5
Els personatges de l'obra 5
El temps a Mirall Trencat 9
L'aigua i el jardí 9
Altres símbols de l'obra 9
Confrontació entre realitat i somni 9
Recursos en xarxa consultada 10
Opinió personal 10



Biografia



Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983). Deixà d'anar a escola molt petita i passà una infantesa solitàrialliurada al somni i a la lectura. Obté amb Aloma el premi Crexells de l'any 1937. Posteriorment la refarà i en publicarà la versió definitiva l'any 1969. Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola l'obliguen a emprendre la pelegrinació de l'exili. El 1954, coincidint amb el seu afincament a Ginebra comença la seva etapa de maduresa escrivint títols tan coneguts com Vint-i-dos contes(1958), La plaça del Diamant (1962), potser la més coneguda i emblemàtica, portada la cinema i traduïda a nombrosos idiomes, El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967); La meva Cristina i altres contes (1967). És afinals de la dècada dels setanta que torna a Catalunya. Amb Mirall trencat (1974), acabada a Romanyà de la Selva, començaria la seva etapa de vellesa; al 1980 apareixenViatges i flors i Quanta, quanta guerra i el 1986 La mort i la primavera, la seva obra pòstuma.




Bibliografia



1932 – Sóc una dona honrada?

1934 – Del que hom no pot fugir

1934 – Un dia de la vida d'un home

1936 – Crim

1938 – Aloma

1958 – Vint-i-dos contes

1962 – La plaça del diamant

1966 – El carrer de les Camèlies

1967 – Jardí vora el mar

1974 – Miralltrencat

1978 – Semblava de seda i altres contes

1979 – Tots els contes

1980 – Viatges i flors

1980 – Quanta, quanta guerra…

1986 – La mort i la primavera

1991 – Isabel i Maria




Característiques de l'obra rodorediana



Temes: Els temes de l'anàlisi de la versió rododeriana són les relacions entre l'home i la dona, sobretot entre l'home madur i la dona jove, tant si sónconsagrades pel matrimoni com si no ho són. Les relacions acostumen a ser tenses, gairebé impossibles, per unes raons lògiques o, si més no, suposadament lògiques, o per d'altres totalment inexplicables. I la dona, més aviat passiva, n'esdevé la víctima. En tota aquesta problemàtica hi van lligats els aspectes de l'amor físic, el trauma sexual, el part i, de vegades, l'amor maternal. Tot això ésamanit ambel desencís dels personatges pel temps present (l infelicitat de l'edat adulta) i l'enyorança del passat (la felicitat de la infantesa).

Personatges: Els personatges són gairebé tots femenins. Aquesta perspectiva predominantment femenina es transforma entorn d'un procés vital únic: adolescència, joventut, maduresa, vellesa i mort. Cal observar el tractament divers donat a la infància.Símbols: Els símbols constants experimenten una evolució que els va embellint. En totes les obres rododerianes hi ha símbols secundaris, motius que evolucionen amb el temps: el mirall, símbol del pas del temps i posteriorment de la mort; la nit, símbol de la intensitat, tant de joia com de dolor i del tot prodigiós, sempre misteriós.

Estructura: L'estructura de les novel·les de MercèRodoreda és oberta, neix quan fan un interrogant sobre la vida que encara els queda a les heroïnes per viure. Tan sols "Mirall Trencat" és tancada, en cloure's la ficció ho fa amb la mort definitiva de tot. Les novel·les s'enllacen com si d'una única història es tractés.

Tècniques narratives: Mercè Rodoreda utilitza les tècniques del monòleg interior -potser més pròximes a les tradicionals que no...