Modernisme

EL MODERNISME

EL MODERNISME CATALÀ

Els darrers anys de segle XIX van estar marcats per una profunda crisi que va afectar a Catalunya en diferents sectors socials. La crisi es va estendre per diferents sectors, com el del camp i dels sectors rurals. Això el va fer migrar cap a les ciutats industrials. El moviment obrer català va anar agafant força i va acabar dominant sobre la burgesia.Així el moviment anarquista va arrelar amb força sobre els obrers i els jornalers, i es va fundar la CNT, de caràcter anàrquic i sindicalista.

La revolta social més destacada va ser la Setmana Tràgica. La seva causa va ser la mobilització de les reserves de l’exèrcit per lluitar contra la guerra del Marroc a fi de defensar les posicions colonials espanyoles. En aquest ambient social i polític, vanéixer i es va desenvolupar una activitat cultural i ideològica efervescent , que abraçà interessos molt diversos com la lluita obrera, el nacionalisme, el compromís estètic....

Podem establir el concepte de modernisme des de dos vessants: el modernisme com a actitud i com a procés. Pel que fa a la actitud modernista és partidària d tot allò que era modern, i que s’oposava als intel·lectuals dela Renaixença. Es pronuncien a favor d’una renovació que s’aconseguirà portant de fora nous models i idees.
Modernisme: procés de transformació de la cultura catalana, en el tombant de segle XIX, de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna.

En el modernisme s’estableixen dos períodes:
• Primer període (1892-1900):
o El període més combatiu amb toanarquitzant i radical.
o La revista i editorial l’Avens, va aparèixer per primera vegada l’any 1891. va promulgar el modernisme a Catalunya
o L’any 1893 es va organitzar la tercera festa modernista a Sitges.
o Atemptats anarquistes a la ciutat de Barcelona, la bomba del Liceu
o Apareix finals de 1898 la revista Catalònia, continuant amb la tasca de l’Avenç. Amb unto menys radical.
o Revistes artístiques més destacades: Quatre Gats, Ploma.
o Actitud: vitalisme nietzsceà, a l’individualisme.

• Segon període (1900-1911)
o Perd bona part de l’agressivitat.
o La burgesia assimila el moviment.
o La revista representativa va ser Joventut(1900-1906)
o Va conviure amb el noucentisme
o El1911 mort Joan Maragall

Des dels inicis del modernisme van conviure dues tendències estètiques i ideològiques contradictòries: els regeneracionistes i els decadentistes, defensors de l’art per art.

Regeneracionistes: les seves intencions no eren únicament estètiques , sinó que pretenien provocar el desvetllament ideològic de la societat. Creien que l’art i la cultura havien d’estar al serveide la revolució . alguns modernistes es van implicar en l’acció social revolucionaria dels anarquistes.

Decadentistes: no creien en la funció de l’artista com a transformador polític de la societat, sinó que concebien la poesia i l’art com a mitjà de superació de la societat materialista, de l’art mercantil i de l’esperit utilitari. Convertien l’art en una evasió i defensaven l’art per l’art.Les dues posicions estètiques dels decadentistes també eren oposades. L’esponaneisme (paraula viva, Joan Maragall) i l’arbitrarisme (artifica davant la naturalitat).

L’enfrontament entre l’artista i la societat va tenir coma resultat una doble marginació: la marginació i el rebuig per part de la burgesia de les iniciatives modernistes, i l’automarginació dels mateixos artistes i intel·lectuals.L’exteriorització d’aquesta marginació fou la bohèmia, entesa com la forma de vida dels artistes desplaçats dl sistema social establert. La bohèmia apostava per unes formes noves de relació social i també per formes noves de vida contraries a les mentalitats benpensant ( vestir, cabells, actitud..)

Els artistes catalans de final de segle XIX van formar part d’aquesta societat bohèmica,...