Motivació i afectivitat

DESENVOLUPÀMENT DEL TEMA DE LA MOTIVACIÓ I L’AFECTIVITAT
MOTIVACIÓ I AFECTIVITAT
A més de tenir capacitats cognitives, com ara la percepció, la memòria i el pensament, que ens permeten conèixer la realitat, l’ésser humà és un ésser que també actua i té una vida afectiva. La motivació ens explica per què fem alguna cosa, l’afectivitat fa referència a com ens afecten els fets o les situacions.1. LA MOTIVACIÓ

1.1. Definició de motivació
Podem definir la motivació com els estímuls, els mòbils o els al·licients que inciten, mantenen i dirigeixen l’acció d’un individu fins la seva culminació. Això vol dir que la nostra conducta està orientada a assolir objectius o fites i que els motius són allò que ens porta a fer alguna cosa. La motivació integra tant elements cognitius (percepció,memòria i pensament) com afectius (sentiments i emocions).

1.2. Principals tipus de motius:
Hi ha diferents tipus de motius generadors de conductes humanes. Es poden classificar d’acord a certs criteris: • Segons Clark Hull, d’acord al seu origen, els motius poden ser: a. biològics, primaris o innats: són mancances o estats de privació d’un organisme que generen un estat d’excitació queprovoca malestar, la qual cosa activa l’impuls de resoldre’l. Aquests motius tenen base orgànica i

Institut Obert de Catalunya

Psicologia

Pàgina 1

estan lligats a les necessitats essencials per a la supervivència de l’individu o de l’espècie: gana, set, son, respiració, impuls sexual, temperatura agradable, evitació del dolor, impuls maternal, etc..
b.

socials, secundaris o apresos: sónels motius deguts a l’aprenentatge social i la satisfacció dels quals no afecta estrictament la supervivència de l’individu, encara que sí afecten el seu estat emocional. Els motius socials o secundaris responen a necessitats apreses i es desenvolupen en contacte amb els altres i estan influenciats per l’entorn cultural (pares, escola, ambient social). Aquests motius ens permeten ajustar-nos al’entorn social. D’altra banda, poden ser manipulats amb certa facilitat, creant noves necessitats socials, per publicitat, per exemple. Els principals motius socials són els següents:
•

motivació d’èxit: si el motiu de la nostra acció cerca l’assoliment de fites, com ara la consecució d’una nota elevada en un examen. Així, si una persona té el convenciment que pot ser capaç d’assolir una fita,estarà més motivada per tal d’aconseguir-la, com succeeix als esports. motivació d’aprovació: si el motiu de la nostra acció és trobar l’aprovació i estima dels altres o evitar la seva desaprovació, com ara el nen que fa el que volen els pares per rebre la seva aprovació. motivació d’afiliació o pertinença a un grup: si el motiu de la nostra acció cerca la generació de relacions interpersonalsplaents, com ara, si participo en una trobada d’exalumnes o si jugo a un esport “sentint la samarreta del meu club”. motivació de poder: si el motiu de la nostra acció cerca el domini dels altres o de les circumstàncies, com dirigir un grup de bàsquet.

•

•

•

•

D’acord a la localització del motiu, poden ser: a. extrínsecs: quan el motiu que genera una acció es troba fora del subjecte.S’acostumen a anomenar incentius. Per exemple, quan estudiem per una recompensa que se’ns donarà si aprovem. b. intrínsecs: quan és el subjecte qui s’automotiva perquè la conducta li resulta interessant o plaent. Per exemple, quan estudiem un tema perquè ens agrada molt.

•

D’acord a l’accessibilitat del motiu, poden ser: a. conscients: si és possible autoreconèixer’ls per introspecció. b.inconscients: si els tenim, però no és fàcil per nosaltres mateixos reconèixer’ls com a motivadors de les nostres conductes. De fet, per a Sigmund Freud, pare de la Psicoanàlisi, la major part de les nostres motivacions són inconscients.

Institut Obert de Catalunya

Psicologia

Pàgina 2

1.3. Diferents teories sobre la motivació
En l’explicació de la motivació de la conducta humana no hi...