mundo clásico

Món Clàssic I
Any 2012 – 13, 2n semestre
Susana Ferrer Marí





ACTIVITAT PRÀCTICA 1
Els orígens de Grècia








ÍNDEX

Les grans civilitzacions del II mil·leni a l'Egeu:
els minoics i els micènics........................................................................................ 2

Els inicis de la literatura i la poesiahomèrica..........................................................5

La formació de la polis i l'expansió colonial............................................................8

Soló i les tiranies.....................................................................................................11

Bibliografia.............................................................................................................14

1.1. Les granscivilitzacions del II mil·leni a l'Egeu: els minoics i els micènics.

a) El rei mític Minos donà nom a la civilització minoica. Una vegada llegit el mite del minotaure veureu que hi ha un seguit d’elements presents en el mite que podrien tenir un rerefons o, si més no, evocar alguns aspectes reals del món minoic, podeu assenyalar quins serien aquests elements i posar-los en relació amb les evidènciesarqueològiques?
El laberint del mite del Minotaure evoca la complexa estructura dels palaus minoics, amb multitud de sales i corredors. El palau de Cnossós, datat entre els anys 1600 i 1480 aC, va ser, segons el seu descobridor, A. Evans, la residència del rei Minos, que va dar nom a la civilització minoica.
El palau de Cnossós, amb 17 400 m2 de construcció, s'estructura al voltant d'un paticentral, i l'estructura aparent desorganitzada contribueix al seu aspecte laberíntic, i s'explica en part pel fet que s'anaven afegint habitacions progressivament.
Per altra banda, s'han trobat evidències al mateix palau de Cnossós que suggereixen certa sacralitat del bou. La decoració amb temàtica taurina és reflex de la importància que tenia a la religió i a l'art. Els frescos que adornen les paretsdel palau retraten un ritual en el que els joves saltaven sobre els bous en plena cursa, que s'hauria celebrat al pati central. A més, la figura del bou es troba també en banyes de consagració en pedra. No queda totalment clar el paper del bou en la religió minoica, però possiblement estava l'associava amb la divinitat, potser com a símbol de masculinitat. (Bendala; 1994, 48).
El mite seguramentconté veritat històrica alternada amb faula, i és del tot impossible discernir per complet quins elements són autèntics des d'un punt de vista historiogràfic, però tant la importància de la figura del bou com les evocacions al palau de Cnossós pareixen evidents.

b) Alguns historiadors antics com Tucídides, com heu vist en el fragment que teniu, parlaven de l’existència d’una “talassocràciaminoica”, podeu indicar si en el relat del mite que fa Ovidi hi ha algun element que es pugui relacionar amb aquesta hegemonia? Durant força temps els primers estudiosos de Creta van defensar aquesta preponderància, però, quina és la visió que en té la historiografia actual?
En el relat d'Ovidi es fa referència a la suposada talassocràcia minoica: "El monstre de doble figura, de toro i de jove, va sertancat en aquest lloc i va ser alimentat dues vegades amb sang atenesa, però va ser vençut pel tercer contingent dels que la sort enviava cada nou anys." Aquest passatge es refereix a la dominació minoica sobre Atenes, a la qual el rei Minos hauria exigit un tribut anual de joves atenesos per tal d'alimentar al minotaure. Així hauria arribat Teseo a Creta.
Tucídides va afirmar que Minos haviafundat un imperi naval al Mediterrani, a més de netejar-lo de pirates. Parla d'una veritable talassocràcia minoica, la historicitat de la qual avui dia està en dubte.
A. Evans pensava que els minoics havien, en efecte, forjat un imperi marítim. S'havia trobat ceràmica similar a la de Creta en diverses illes del Mar Egeu i Àsia Menor, i considerava que l'absència de muralles de fortificació al...