Museografia didàctica

Museografia didàctica

La museografia és l’activitat, disciplina o ciència, que té com a objecte principal el disseny i execució de les exposicions, així com l’adequació i museïtzació dedeterminats espais per facilitar la seva presentació o comprensió.

A partir de la dècada dels 60, amb les noves tendències museològiques, es va revitalitzar el museu estàtic tradicional intentanttransformar-lo en un museu dinàmic, en un centre cultural que servís per al coneixement. D’una política centrada en l’objecte es va pasar a una política centrada en el públic. S’ha arribat a una fase que s’hadenominat exposició–espectacle, que és el resultat de la col•laboració entre professionals d’àmbits molt diferents des de l’escenografia a l’escaparatisme, la didàctica o el màrqueting.

En el dissenyi muntatge d’una exposició didàctica s’han de crear les condicions perquè s’estableixi una comunicació o diàleg entre el que es vol exposar i el públic. El factor formal, és a dir, la il•luminació,el disseny de l’espai, les condicions acústiques, l’”atmosfera”, crearà el marc on s’ha de produir la identificació del públic amb el missatge.

La diferència qualitativa entre una simple exposició iuna exposició didàctica la trobem en que els objectius a assolir, els missatges a transmetre i els mitjans i recursos emprats pretenen cercar l’espai comú entre el museu i el visitant. Peraconseguir-ho:

– L’exposició ha d’utilitzar recursos variats; la repetició cansa.
– Sempre s’ha de partir del conegut per anar cap a l’inconegut.
– Els objectes s’han d’acompanyar sempre d’un cert context.– Els missatges escrits han de ser curts, semblants a titulars de diaris o publicitaris.
– Un únic espai no hauria de contenir massa missatges; és millor un missatge per espai.
– L’arquitectura iel disseny han d’estar al servei de les idees i de la comprensió del discurs.

Sota el punt de vista de la didàctica aplicada al museu, els materials didàctics són instruments que faciliten la...