Nietzsche

Friederich Nietzsche
El món religiós, el filosòfic i el moral són tres invencions humanes que han de ser desemmascarades, ja que són responsables de la decadència occidental.
Contraposició apol·lini/dionisíac
Nietzsche lanteja el problema de l'origen de la tragèdia grega. Segons la visió tradicional, el poble grec només s'hauria interessat per l'aspecte racional de la vida (coneixement,veritat, raó...), però segons Nietzsche, destaquen pel seu sentit tràgic de la vida. Van ser capaços de transmutar el vessant més espantós de la vida mitjançant l'art, ja que l'experiència estètia fa més suportable l'existència humana. La civilització grega va descobrir dues maneres estètiques diferents d'afrontar els esdeveniments de la vida, dues actituds oposades: l'apol·línia (d'Apo·lo) i ladionisíaca (de Dionís), i les dues es necessiten mútuament i s'estimulen.

Apol·lini Símbol de la llum, de la mesura, de la proporció, el món brillant dels déus olímpics. Persegueix la bellesa perfecta. Representa el principi d'individualització que limita l'individu tanant-lo en si mateix Obres plàstiques com pintura, escultura, literatura, etc. | Dionisíac Símbol de la vida(alegries i dolors), de la seva força imparable, que no coneix barreres ni límits, l'instint. Persegueix exhibir la magneficiència i l'horror de la vida. Representa la tendència a la fusió amb la natura i la unitat de l'univers. Arts no figuratives i inacabades com música, dansa, poesia, etc. Arts que un cop sentides ja no estan aquí. |

La raó ha d'estar sotmesa a la vida, però a partirde Sòcrates, que intenta fer que la voluntat i la llibertat coincideixin amb la raó, es comença a pensar que la llibertat i la voluntat han d'estar sotmeses a la raó, el que marca la decadència.

El coneixement sota sospita
Nietzsche sospita de la pretensió de la raó humana d'assolir qualsevol mena de coneixement objectiu de la realitat.
La concepció clàssica de la veritat sosté que la veritatd'una proposició és la correspondència d'aquesta amb la realitat. Però Nietzsche rebutja aquesta concepció i creu que no hi ha una veritat absoluta sinó diverses interpretacions i diversos acostaments a aquesta realitat.
La veritat objectiva no existeix. Les possibilitats del pensament són les possibilitats del llenguatge, un instrument que permet organitzar les relacions entre els homes i entreaquests i les coses. Els coneixements vertaders són els errors no refutats.
Crítica al llenguatge: la ment no pot pensar més enllà de les limitacions dels conceptes cristal·litzats en el llenguatge.

El perspectivisme
És la dotrina segons la qual tot coneixement s'obté a partir d'una determinada perspectiva i des d'uns fonaments vitals que el condicionen.
El coneixement sempre arrenca apartir d'unes necessitats vitals del subjecte que coneix. El situen en una perspectiva des de la qual capta la realitat, però no es pot dir que aquesta perspectiva concreta sigui l'única veritat objectiva. Aquest enfocament perspectivista també és aplicable a la història: la selecció i consideració d'uns fets concrets com a determinants es fa a partir dels valors i les creences vitals de l'observador.Cada perspetiva és l'èxpressió d'unes certes forces instintives denominades voluntat de poder. Una idea és vertadera si és útil, si incrementa la voluntat de poder, si contribueix al creixement de la vida.

Crítica dels valors morals
La filosofia ha intentat fonamentar la moral a partir d'alguna realitat objectiva, de la qual derivarien suposadament els valors morals.
Plató fonamentava lamoral en el món de les idees, en la idea del Bé. Agustí d'Hipona i Tomàs d''Aquino ho feien en la llei de Déu i Hume en el sentiment moral.
Aquests intents de fonamentar la moral estan condemnats al fracàs. Es tracta de desemmasarar la moral evidenciant l'origen, la genealogia dels valors morals, és a dir, exposant d'on procedeixen i com han evoluionat al llarg de la història.
La moral de...