Nietzsche

NIETZSCHE

INTRODUCCIÓ
Què és la filosofia de Nietzsche?
Crítica devastadora dels valors de la cultura occidental (basada en la raó, que nega la vida) i proposta d’una nova cultura (fonamentada en la vida: el superhome).
La sospita nietzscheana posa en qüestió de manera contundent (“filosofar a cops de martell”) tota la tradició occidental (en tots els àmbits: filosofia, religió, moral,fins i tot la ciència) que per a ell és un intent de domesticar la vida sotmetent-la a l’imperi gris de la teoria: en les paraules com “progrés”, “raó” o “veritat” hi ha mentides, negació de la vida i incapacitat de crear. L’expressió “Déu ha mort” resumeix la decadència d’aquests valors caducs esdevé el nihilisme (no queda res).
La proposta de Nietzsche per a superar el nihilisme és latransmutació d’aquests valors que menyspreen la vida i la consegüent aparició d’un superhome, el qual tindrà com a valor fonamental la vida (la voluntat de poder, l’etern retorn)per aquest motiu convencionalment es considera la filosofia de Nietzsche com a vitalisme: la vida és el valor més gran, està per sobre de la raó, de Déu, del progrés i de l’estat., però els valors esmentats sempre han ofegat laVIDA i quan han fet fallida no queda RES NIHILISME

PRECEDENTS
Idees precedents que Nietzsche rebutjà
Sòcrates i Plató. Sòcrates és el pare de la moral entesa com a repressió dels instints. La raó contra la vida. Plató continua en aqueta línia negant la virtut del món sensible i subordinant-lo al món intel·ligible: no és només el millor, sinó l’únic. Són responsables de tota la tradicióposterior de negació dels valors de la vida.
Cristianisme. És model de moral d’esclaus: predica submissió, acceptació del dolor, sacrifici. És ideologia de consolació: l’home, incapaç de suportar la vida necessita un déu que li faci suportable el fet de viure.
Descartes i la tradició racionalista. Identifica ser i pensar, error greu perquè la vida està més enllà del pensament, que és només una de lesseves expressions multiformes.
Ètica kantiana. Kant representa tot allò que Nietzsche odia: l’esperit d’obediència, la submissió al poder…Kant és un personatge obsessionat pel deure i incapaç de crear. Kant insulta la vida perquè la sotmet a la moral. La filosofia kantiana defensa el “tu has”, en canvi la nietzscheana defensa el “jo vull”. És cruel subordinar la vida al deure i a la moralitatgris i pesada. Tres aspectes de la crítica a la moral kantiana:
No hi ha moral universal, sinó que cada societat considera morals els instints que li semblen útils.
En conseqüència, no hi ha moral desinteressada. El suposat desinterès sempre és submissió als interessos dels altres i, en conseqüència, vida inferior.
No hi ha moral racional, la moral neix de fonts irracionals, primitives iinstintives; per tant, no hi ha autonomia de la moral: la moral és una funció de la vida.
L’utilitarisme. És una moral per a les masses, calculadora, oposada a la vida superior, que es dóna sense càlcul. L’utilitarisme és purament pragmàtic, llunyà a l’aristocràcia dels afirmadors de la vida.

Influències que Nietzsche assumeix (va anomenar-los “esperits lliures”)
Els presocràtics i els sofistes.Analitzen el món amb un esperit encara no colonitzat per la moral. Els interessa el canvi i el moviment, que és un component essencial de la vida. Els sofistes no tenen una concepció unívoca de la veritat, com la que després imposaran Sòcrates i Plató.
Esquerra hegeliana. Strauss i Feuerbach li interessen per la crítica materialista i atea. Recull la idea de la mort de Déu i la desenvolupa: és lacondició necessària per tal que l’home pugui ser un creador de valors i de sentit.
Schopenhauer. Afirma que la voluntat és l’eix de la vida humana; però l’home fracassa –vitalisme tràgic, pessimista-, esdevé la mort. Nietzsche assumeix la “voluntat de vida” i la transforma en “voluntat de poder”, però critica el pessimisme de Schopenhauer: el poder de la vida és superior al poder de la mort....