Nietzsche

Segons Nietzsche els valors són una jerarquia dels instints que dominen la vida provinents de la naturalesa orgànica i interpretat per ell com a voluntat de poder. Aquesta voluntat de poder esreflecteix en l’impuls de tot el que existeix per desenvolupar-se a si mateix i sotmetre l’altre. D’aquesta manera podrem distingir entre: moral de vida ascendent, poderosa i de vitalitat elevada. I lamoral de vida descendent, impotent i de pèrdua o atrofia dels instints. Així que, per el filòsof, el rang d’una moral es defineix per la manera com s’ajusta a l’essència de la vida.



En un origen,el sentit del que és “bo” o “dolent” estava relacionat a les formes de viure. El “bo” era aquell capaç de viure afrontant totes les seves conseqüències, tant les bones com les dolentes. En canvi, el“dolent” era aquell dèbil i malaltís que no podia afrontar les conseqüències de la seva vida.



Partint d’aquesta base distingeix entre la moral del senyors i la moral dels esclaus. La moral delssenyors és individualista i elitista. Marcada per la disposició davant la grandesa i la catàstrofe, la seva força, la noblesa i la plenitud en front la vida. És considerada “bona”. Contràriament, lamoral dels esclaus és una moral comuna, sorgida de la por al que és superior i contra la vida mateixa. Es caracteritza per la inseguretat, la malaltia i la vulgaritat. És considerada “dolenta”.



Arabé, amb el sorgiment de la moral judeocristiana es van invertir els pols. Els sacerdots ressentits per no poder arribar a la vida que és superior, creen un desig de venjança contra els poderosos irecluten fàcilment a tots els esclaus, ja que tots veien la vida superior com un perill per la seva existència. Creen un nou Déu que nega els valors dels senyors i presenta els valors dels esclaus com avirtuts. D’aquesta manera, tot el que era “bo”(moral dels senyors) passa a ser “malvat”, i tot el que era “dolent” (moral dels esclaus) passa a ser “bo”. Engendrant un odi terrible contra nobles,...