OLa pepa



Introducció
En aquest treball analitzarem la teoria de detecció de senyals (TDS). Començarem definint en que consisteix aquesta teoria i posteriorment comprovarem la veracitat de les hipòtesis proposades mitjançant les dades recollides a l’experiment realitzat a classe.
La teoria de detecció de senyals pretén descriure formalment la capacitat d’un organisme per reconèixer un estímuldeterminat o senyal (en el nostre cas, detectar la lletra E); obviar el ruido, informació semblant a la senyal que s’utilitza per distraure al subjecte (ignorar les altres lletres: F,Q, G, O i C) i decidir una resposta en base a eixe reconeixement.
Els quatre resultats típics que s’obtenen després de realitzar la prova:
La falsa alarma: l’individu afirma haver vist la senyal quan en realitat allòque ha vist ha sigut ruido (qualsevol lletra distinta a la E).
Encert: l’individu reconeix la senyal. Detecta la lletra E quan apareix.
Error: el subjecte no detecta la senyal quan aquesta està present.
Negativa correcta: no detecta la senyal quan no apareix.
Els objectius a estudiar són conèixer com influeix el tipus d’instrucció sobre el criteri i com afecta el temps d’exposició a leslletres sobre la sensibilitat.
Pel que fa al tipus d’instrucció sobre el criteri, el primer grup havia de marcar la lletra E sense importar les altres lletres orientant cap a un criteri liberal (lax) amb una major probabilitat d’encerts i falses alarmes. El segon grup, en canvi, havia de marcar les E, però tenint en compte les F perquè ens era perjudicial orientant cap a un criteri conservador(strict).
Pel que fa al temps d’exposició que influeix sobre la sensibilitat, els grups es dividien en dos: un grup amb un temps d’exposició més llarg (long) i l’altre amb un més curt (short).
En el grup long les lletres romanen durant més temps en la pantalla que en el grup short.
La investigació experimental té com a objectiu posar a prova diverses hipòtesis. Les hipòtesis que formulem en aquesttreball són:
La primera consisteix en què els individus els quals la seua condició de temps siga long presentaran major sensibilitat (d’) que els individus amb condició short.
d’ largo (long) > d’ corto (short)
La segona hipòtesis consisteix en què el primer grup condicionat per l’explicació del professor el seu criteri serà més lax que el del segon (strict).
β grupo A (lax) < β grupo B(strict)



Mètode
L’experiment es basava, mitjançant un programa informàtic, en polsar la tecla espaciadora quan apareixia un estímul determinat (la lletra E). Estava format per dos grups, cadascun amb diferents instruccions i exposats en un temps independent (variables independents):
GRUP A
GRUP B
Short
Long
Short
Long
Eliminar la E solament
Eliminar la E tenint en compte la lletra F(aliada)

Pel que fa a les variables dependents:
Criteri (β)
Sensibilitat (d’)
Lax
(Liberal: la tendència és a prémer davant el dubte, és a dir, es polsen moltes vegades)
Strict
(Conservador: la tendència a prémer és més cautelosa davant el dubte, és adir, hi ha menys pulsacions)
Alta
(La quantitat d’encert és més elevada)
Baixa
(La quantitat d’encerts és menor)

Els subjecteserem estudiants de Psicologia de Primer Curs, del grup E, amb un interval d’edat entre 17 i 30 anys, aproximadament. La prova es va realitzar en l’aula de LIP-3. Els 44 alumnes es van separar en 2 grups:
El primer grup, el A, estava formant per 25 persones. A més, dins d’aquest es van subdividir en dos grups més, un de 13 subjectes i l’altre de 12.
El subgrup de 13, estava sotmés a criteri lax itemps short i, el de 12 subjectes, a criteri lax i temps long.
El segon grup, el B, estava format per 19 persones. També es va subdividir en dos grups més un de 11 i l’altre de 8.
El grup de 11 individus estava sotmés a criteri strict i temps short i, el de 8, a criteri strict i temps long.
Com que estàvem en una aula d’informàtica, els aparells utilitzats van ser ordinadors i, el programa...