Oratòria

CICERÓ

Marcus Tullius Cicero (106-43 aC).
Nascut a Arpinum, que gaudia de plena ciutadania romana. De família pudent, fill d’un cavaller romà. Influenciat pel poeta grec Arquias. Va estudiar a Roma retòrica amb Filó i filosofia amb l’estoic Diodot, i dret amb els Scaevolae. Primers discursos, rival d’Hortensi. Anti-Sulla. Viatge a Atenes i a Àsia Menor. Rodos: més estudis en retòrica. Bodaamb Terència. Tornada a Roma (76 aC). Advocat de més fama amb Hortensi i Cotta. Cursus honorum: a) questor (part de l’staff d’un cònsol, ocupat en qüestions financeres) a Sicília, accés al Senat. Contra Verres (70 aC): formulació dels càrrecs contra aquest governador, que s’autoexilia, al primer de 6 discursos. Suport a Pompeu, el qual a son torn recolzarà la seva carrera política. L’any 66 aC, b)praetor (alt funcionari de justícia) c) cònsol, l’any 64: novus homo. Revelació de la conspiració de Catilina (Catilinàries). El tribú de la plebs, Clodius, passa una llei, l’any 58 aC, que preveu l’exili pels que han condemnat a mort romans sense el dret d’apel·lació. Bens confiscats i exili a Tesalònica. Tornada l’any 57. Recolza Pompeu contra Cèsar, que, després de Fársalos, el perdona.Submissió al triumvirat (Pompeu, Cras i Cèsar). Es divorcia de Terència i es casa amb Publilia, però aquest nou matrimoni també acabarà, poc després, en divorci. Mor la seva estimada filla Tul·lia.
Assassinat de Cèsar. Les Filipíques (14), algunes al Senat, d’altres al forum. Assessinat de Ciceró l’any 43 (el seu cap i les seves mans exposades a la rostra).

Epístoles (864: 774 de, 90 a), a moltspersonatges i temes variats.
A Àttic: temperament mercurial (ingenu, eloqüent i ràpid canvi d’opinió), impressionable, irresolt, i va; però, honest, intel·ligent, afectuós i amigable. En política, liberal, oposat igualment a les posicions reaccionàries com a les revolucionàries. Vida de Plutarc.
Desenvolupament de la prosa llatina cap a la seva perfecció, base de l’expressió literària de les llengüesmodernes d’Europa: ús del període (en el que les oracions subordinades i les antítesis formen part de l’estructura de la frase), del ritme i la cadència (Quintilià). Influència immensa en el pensament posterior: Jeroni, Agustí; Petrarca, Erasmus, Bacon, la reina Elisabeth, Johnson i Gibbon...
L'ELOQÜÈNCIA EN LA LITERATURA I LA SOCIETAT ROMANES
 
La democràcia grega va fomentar l'art del'eloqüència, necessari per parlar davant l'assemblea o els jurats populars. Així, ja des de finals del segle V i durant tot el segle l'oratòria grega va arribar al seu zènit amb noms com Lísias i Demòstenes. Aristòtil va establir una classificació dels discursos segons el seu objectiu: genus demonstrativum: comprenia els elogis funeraris i els honorífics, els panegírics, genus deliberativum: té com afinalitat convèncer una assemblea, genus iudiciale: el seu fi era convèncer un tribunal.
Com els altres gèneres, la retòrica va pasar de Grècia a Roma. L'eloqüència va ser a Roma el gènere central de la prosa literària i fins i tot de la cultura. L'educació escolar estava adreçada a formar oradors, ja que saber parlar en públic era el mitjà pel qual el ciutadà de la classe dirigent podia fer carrerapolítica, sobretot en la darrera etapa de la República, quan les sentències judicials, les qüestions polítiques i els càrrecs públics es decidien sovint després de deliberacions als tribunals, al senat o a les assemblees.
Dels milers i milers de discursos que van pronunciar els oradors romans, avui solament resten 58 dels discursos que va escriure Ciceró i uns quants d'època imperial. Els altresoradors són coneguts per al·lusions i citacions en els tractats de retòrica del mateix Ciceró (Brutus), Quintilià i Tàcit, en gramàtics i en historiadors. El fet que Ciceró hagués esdevingut, ja en la seva època, el model clàssic d'eloqüència, ha impedit pràcticament la transmissió a la posteritat dels altres oradors romans, anteriors i coetanis.





ELS ORADORS ANTERIORS A CICERÓ...