Parkinson

MALALTIA DE PARKINSON; ARTICLE

• Introducció:

Aquesta malaltia encara és incurable, però s’intenta mitigar els símptomes a través de la teràpia genètica (pretén curar malalties mitjançant l’ introducció de gens sans), el trasplant cel•lular i els marcapassos cerebrals.

Va ser James PARKINSON el científic que va descriure els símptomes de la malaltia i, com que tremolaven de maneraagitada, la va batejar amb el nom de “paràlisi agitant”. Això però, va ser un error perquè ni la malaltia representa una paràlisi ni sempre és acompanyada per l’agitació. Com que James no en coneixia les causes recomanava sangries i escarificacions.

Els símptomes reals de la malaltia es caracteritzen per una lentitud general i progressiva dels moviments.

Si la malaltia es diagnostica a temps,es pot controlar bastant bé amb medicació durant les fases inicials; les molèsties es poden mitigar durant un període entre 8 i 15 anys amb una esperança de vida que no s’aparta gaire de la normalitat.
En molts casos però, no es reconeix d’immediat perquè comença amb símptomes inespecífics (per exemple: contractures unilaterals de les espatlles (contracció persistent i involuntària d’un múscul);la qual cosa fa que es vagi primer a l’ortopeda (metge que estudia les deformacions del cos i la seva correcció) que al neuròleg) com ara cansament, depressió o brots espontanis de suor.

• Diagnòstic implacable:

Poden passar entre 9 i 12 anys fins que la malaltia es manifesta amb tota la seva força. Primer es parlen de dificultats alhora de fer feines manuals fines, després l’escriptura esfeia més petita i, finalment afecta les activitats quotidianes (rentar-se les dents, pentinar-se...); la seva qualitat de vida disminueix considerablement.

A més de les dificultats motores, també s’hi han de sumar els problemes psicològics: lentitud de pensament, la parla s’arrossega, poden tenir depressions o trastorn d’angoixa i, en alguns casos també demència.

És de les malalties mésfreqüents a l’Europa occidental després de l’Alzheimer, però pròpia de l’envelliment i afecta fonamentalment els homes. En augmentar l’esperança de vida i disminuir la taxa de natalitat, cada vegada hi haurà més gent que pateixi la malaltia; per això hi ha pressa alhora de descobrir-ne l’etiologia i fomentar el desenvolupament de medicaments eficaços.

Des dels anys 60 del segle passat se sap queles neurones del mesencèfal (part superior del tronc de l’encèfal que comprèn els peduncles cerebrals, la cinta de Reil, els nuclis vermells i els tubercles quadrigeminats) es destrueixen en el transcurs de la malaltia i, el mal es dóna sobretot en els ganglis basals (controlen l’execució automàtica dels moviments apresos; exemple de la caiguda).

En la substància negra (gangli basal), lesneurones produeixen dopamina, un dels principals missatgers del cervell. Aquest neurotransmissor s’ocupa de facilitar la coordinació dels moviments del cos. En el PARKINSON cada any se’n destrueixen entre 20 i 25 mil.
Si falta la dopamina, la transmissió d’impulsos del mesencèfal deixa de funcionar correctament: el pacient controla els moviments amb molt d’esforç i amb prou feines camina.


•Comandant invisible:

El tàlem (nucli gris de la base del cervell que situat davant i fora del tubercles quadrigeminats) rep també les ordres de la dopamina; en un estat normal les neurones descarreguen de forma erràtica i salvatge. Si falta dopamina, les neurones reaccionen de manera correcta llavors, immediatament els dits, les mans o les cames comencen a tremolar.

Les imatges cerebrals demalalts de PARKINSON però, no mostren cap anomalia. Això sí, hi ha factors de risc com ara els cops freqüents (boxejadors) o els tòxics ambientals.

Entre un 5% i un 10% dels pacients presenta un defecte gènic i, en aquests casos la malaltia comença precoçment.
Quatre de nou factors contribueixen al recanvi intracel•lular de proteïnes, per això alguns metges diuen que la malaltia es deu a...