Patologia dijestiva

PATOLOGIA DIGESTIVA
Tema 1: Patologia de l’Esòfag
1. Record anatomo-fisiològic
L’esòfag és el primer tros de l’aparell digestiu, que comença a nivell cervical, contínua a nivell del tórax per darrera del mediastí posterior i després passa a la regió abdominal a través del diafragma a través del hiatus esofàgic.
Termina a nivell de l’estòmac.
A la part cervical hi ha l’esfínter esofàgicsuperior (fibres musculars esquelètiques) i a nivell del hiatus trobem l’esíntr esofàgic inferior (fibres musculars llises).
És la única capa que no té capa serosa  El converteix en un òrgan fràgil. Determinades malalties tindran.
Des del punt de vista funcional:
Té peristaltisme  Intervé en la deglució.
Evita el reflux gastroesofàgic.
No te funció digestiva  Fabrica moc.

2. Síndromeesofàgic
Conjunt de símptomes que són propis de les malalties de l’esòfag:
Disfàgia: Sensació de detenció de l’aliment al empassar. Dificultat per empassar pels aliments.

Odinofagia: Dolor a la deglució.

Pirosi (cremor): Sensació de cremor retroesternal.

Regurgitació: Retorn del contingut de l’estòmac cap a l’esòfag, inclús cap a la boca.

Reflux: Trànsit digestiu retrògrad del contingutgàstric sense vòmit.

3. Proves de diagnòstic
Clínica: Síndrome esofàgic.

Endoscòpia.

Biopsia.

Ecoendoscopia: Pràcticament només s’utilitza en el càncer. Permet fer una ecografia dintre de l’esòfag mentre’s fem una endoscòpia per poder valorar totes les capes de la paret de l’esòfag.

RX amb contrast.

TAC i RMN: S’utilitzen sobretot en el càncer.

Proves funcionals:
pHmetria:Col·locar sonda a nivell de l’esòfag per valorar el pH del contingut de l’esòfag. Serveix per valorar el reflux bàsicament.

Manometria: Serveix per mesurar la motilitat (tó muscular).

4. Esofagitis
Inflamació de la mucosa de l’esòfag.
Causes més freqüents:
Reflux àcid: Reflux del HCl de l’estomag  Cremarà i inflamarà a l’esòfag.

Ingesta de productes càustics (salfuman, carbonat de sodi,detergents, …).

Millor neutralitzant d’un producte càustic  Llet freda.

Seqüeles més importants de la ingesta d’un producte càustic: Estenósi de l’esòfag (disminució de la llum).

Tractament d’una esofagitis crónica si el segment afectat és petit  Dilatacions per endoscopia.

5. Hernia de Hiatus
Trastorn anatòmic que consisteix en una herniació de l’estòmac a través del hiatusesofàgic.
És la causa més freqüent de reflux àcid que provoca esofagitis.
En una hernia de hiatus l’esfínter esofàgic inferior deixa de funcionar  Es quedarà obert  El contingut àcid podrà refluïr cap a l’esòfag amb qualsevol augment de la pressió abdominal.

El refluxe augmenta:
En decúbit.
Quan la persona s’ajup.
Provocarà esofagitis per refluxe crònica.
És la patologia més important del’esòfag.


Símptomes:
Pot ser asímptomàtica. El que produeix els símptomes és el refluxe:
Cremor.

Si la inflamació és important i crònic  Lesions de la mucosa esofàgica: Ulceracions de l’esòfag. Això pot provocar petites hemorràgies.

Si el refluxe és molt intens pot provocar una estenosi cicatritzal retràctil que provocarà disfàgia.

Proves diagnòstiques: Proves d’imatge.

Tractament
Si nohi ha clínica no hi ha tractament.

Quan hi ha clínica:
Tractament farmacològic:
Antisecretors (omeprazol).
Antiàcids (almax).
Procinètics (primperan).

Tractaments posturals. Demanem al pacient que no dormi pla, que dormi una mica inclinat perquè no hi hagi tant de refluxe.

Cirurgia: Si fracasa el tractament mèdic. S’opera la hernia  El hiatus és massa gros  Cossirem el foratfent-lo més estret. Amb l’estómac farem com una bufanda per evitar el refluxe.

6. Varices esofàgiques
Té un gran plexe venós que estan en la capa submucosa. Aquestes venes moltes vegades es dilaten i s’omplen de sang. Si es produeix un refluxe gastroesofàgic es pot lesionar la capa submucosa, lesionant aquestes varices i produïnt hemorràgies importants.
Apareixen en la cirrosi hepàtica ...