percepció

DESENVOLUPAMENT DEL TEMA: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ

A. Sensació i percepció
Els sentits són, sense dubte, una de les principals fonts d’informació que tenim els éssers
humans. Gràcies a ells estem oberts al món i podem captar els seus estímuls. Tot i que
algunes vegades ens enganyen i estan sotmesos a error, ens subministren constantment
missatges tant del món exterior com del món interior.Sense els sentits i la percepció que
se’n deriva d’ells, no serien possibles altres facultats superiors con la memòria o el
pensament.

1. Definicions
Encara que es tracta de conceptes força propers, sensació i percepció no són conceptes
estrictament sinònims. Anomenem sensació l’efecte produït per l’excitació dels òrgans
dels sentits davant un estímul i percepció l’acte pel qual som conscientsde la informació
que ens envien els sentits i li donem un significat. Com es pot veure, doncs, la sensació té
un caràcter essencialment receptiu i més aviat passiu, mentre que la percepció té una
caràcter més actiu i constructiu.
En cert sentit, es podria dir que la percepció requereix de sensació, en la mesura en que la
interpretació perceptiva versa sobre les sensacions que es tenen; peròque les sensacions
no sempre desemboquen en una percepció: hi ha sensacions no “percebudes”, és a dir,
sensacions que arribem a tenir i que la nostra atenció no les acaba interpretant per no
trobar-les rellevants.

2. Característiques de la percepció
•

És un procés constructiu i interpretatiu pel qual donem sentit a les sensacions a la
llum de les vivències passades, dels motius, delsinteressos, de la personalitat i de
les expectatives de futur que tingui el subjecte i, fins i tot, de la cultura a la qual

Institut Obert de Catalunya

Psicologia

Pàgina 1

hom pertany.
•

És un procés d’informació: els sentits són les principals fonts d’informació del
nostre entorn. Gràcies a ells poder conèixer el medi en el qual vivim.

•

Té una funció adaptativa: gràcies ala informació que rebem dels sentits i que
interpretem perceptivament, podem conèixer millor la realitat que ens envolta i
adaptar-nos a ella de forma més adequada per tal d’evitar perills i augmentar les
nostres possibilitats de sobreviure i tenir èxit.

•

Suposa un procés de selecció: com que rebem més estímuls dels que podem
processar, gràcies a l’atenció, seleccionem aquells que tenenespecial rellevància
per la nostra adaptació al medi.

3. Fases del procés perceptiu
El procés perceptiu s’origina a partir d’estímuls físics o canvis en l’ambient (per exemple,
una emissió de determinades ones electromagnètiques o vibracions de l’aire) que són
captats pels òrgans sensorials del cos (com ara la retina de l’ull o la membrana basilar de
l’oïda, on radiquen diversesterminacions nervioses). Aquesta informació rebuda (per la
retina o el timpà, per exemple) es transmet fisiològicament a través de les neurones fins a
l’escorça cerebral. Aquest procés dóna lloc a una vivència mental, que anomenem sensació
(per exemple, la captació d’un color verd o del soroll d’un timbre). El resultat final és,
doncs, un fet psíquic, és a dir, íntim i personal del subjecte: sóc jo quipercebo i no els
meus ulls.
En el procés perceptiu es poden reconèixer quatre fases:
•

Detecció: el primer pas es dóna quan certs grups de cèl·lules sensibles
receptives (neurones sensorials) són afectades per un tipus específic d’energia.

•

Transducció: és la conversió de l’energia d’un estímul físic en senyals i
missatges nerviosos.

•

Transmissió: és la comunicaciód’informació (senyals nerviosos) mitjançant la
xarxa neuronal fins les diferents zones del cervell.

•

Processament de la informació: és el resultat de la interpretació psíquica
conscient, per part de l’escorça cerebral, de la informació neuronal que arriba
al cervell.

4. Els òrgans sensorials
Durant molt de temps es van pensar que els humans només tenien cinc sentits, però si
atenem als...