PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

1. Contesteu a les següents preguntes introductòries a la psicologia de la percepció:

a) Visualitzeu aquest vídeo i esmenteu com s’anomena el trastorn que pateix el Dr. Oliver Sacks. Descriviu la particularitat dels seus processos de sensació i percepció quan l’entrevistador li fa el test de reconeixement.

Es tracta de prosopagnòsia. És una disfunció congènitao adquirida que afecta a una part del lòbul temporal anomenada area facial fusiforme, la qual es cuida del reconeixement de les cares. Patir aquest trastorn suposa ser incapaç de reconèixer cares tot i que no es perd la capacitat de reconèixer altres objectes.
Degut a la incapacitat de reconèixer les cares del Dr. Sacks, el seu procés de percepció sempre és de dalt a baix (top-down). És a dir,quan veu una cara posa en marxa els seus coneixements i expectatives per poder endevinar de quina cara es tracta, ja que aquestes, per si soles, no li produeixen cap sensació. Per exemple, quan li ensenyen la cara de la Oprah Winfrey, segons els seus coneixements ell pensa que és la dona de l'Obama. I quan li ensenyen l'Obama ell diu que és el "marido", perquè estableix la relació amb la d'abans isegons les seves expectatives havia de ser la parella. Quan li ensenya la de l'Elvis Presley, com que a la foto no hi ha cap referència musical ni cap altra que pugui donar pistes de qui és, ell no pot establir una relació (per falta de coneixement) i, per tant, no l'endevina.

b) Tenint en compte l’explicació del procés perceptiu donada al mòdul, digueu si en termes generals té sentit parlar de“percepció extrasensorial”. Raoneu la vostra resposta.

Té sentit si pensem en la predisposició perceptiva. Les nostres expectatives tenen gran influència en allò que percebem, tant que podem percebre allò que nosaltres creiem que és cert. Tot i que això no signifiqui que per la resta de persones sigui igual.







2. Amb l’objectiu de validar diferents escales subjectives amb la lleide potència de Stevens hem fet 3 tasques d’estimació de magnituds amb un grup d’estudiants voluntaris. A la 1ª tasca els estudiants havien d’estimar amb una escala subjectiva (assignant números) les diferents intensitats de corrent elèctrica que li aplicaven a la pell. A la 2ª havien d’estimar numèricament les longituds de diferents línies que apareixien a la pantalla d’un ordinador. Finalment, ala 3ª havien d’assignar magnituds numèriques a diferents sons escoltats per un altaveu. Després de fer les tasques i els càlculs pertinents, per la primera tasca hem trobat que la relació entre estimulació física i sensació percebuda és de r = 3, per la segona la relació és de r = 1 i per la tercera de r = 0.6.

a) Coneixent els valors de r, completeu la següent taula en la que tenim elsvalors d’intensitat que hem presentat als participants i a partir dels quals ells han fet les estimacions subjectives.

Valor objectiu d'intensitat (mA)
Estimació subjectiva electricitat
Valor objectiu de longitud (cm.)
Estimació subjectiva mida de línies
Valor objectiu d'intensitat (dBs)
Estimació subjectiva
sons
1
1
10
10
1
1
2
8
15
15
10
3,98
3
27
20
20
20
6,03
4
64
2525
30
7,7
5
125
30
30
40
9,14
6
216
35
35
50
10,46


b) Una vegada calculats els valors de les escales subjectives, dibuixeu una gràfica per cadascuna de les modalitats sensorials estudiades (sensació tàctil, visual i auditiva) en la que es vegi el tipus de relació entre sensació psicològica i estimulació física. Esmenteu quin tipus d’efecte de resposta observem en cada cas.Depenent de la modalitat sensorial que s'estigui estudiant, la resposta subjectiva a la intensitat de l'estímul aplicada varia.
Així doncs, veiem que en el cas de les descàrregues elèctriques el subjecte té una sensació més elevada del que en realitat ha aportat l'estímul. És el que es coneix com
a expansió de la resposta.
En canvi, en l'experiment fet amb sons, passa el contrari: a...