pigmentos vegetales y medio aquoso

2013

PRÀCTIQUES
QUÍMICA.
Separació de pigments d’un teixit vegetal per
cromatografia sobre paper; Reaccions en
medi aquós.
Practiques 1 i 2 realitzades al laboratori.


Laboratori de Química.
11/04/2013

SEPARACIÓ DE PIGMENTS D’UN TEIXIT
VEGETAL PER CROMATOGRAFIA SOBRE PAPER

1.INTRODUCCIÓ:

_

La cromatografia és una tècnica que permet la separació dels components
de unamescla a causa de la influència de dos efectes contraposats: la
retenció i el desplaçament. La retenció és l’efecte produït sobre els
components per una fase estacionària (líquid o sòlid). El desplaçament és
l’efecte exercit sobre els components per la fase mòbil (líquid o gas).
La cromatografia en paper és una pràctica senzilla en la que es diposita una
petita quantitat de la mostra al’extrem d’un paper de filtre i s’introdueix
dins un recipient amb dissolvent. En el nostre cas, la mostra era de fulles de
lletuga de distintes concentracions, una de 0mM de Nitrogen i l’altre de
28mM. El recipient utilitzat va ser un tub d’assaig i el dissolvent estava
comports per 9 parts d’hexà i una d’acetona.
Fent això, el que volíem aconseguir era diferenciar els pigments de dos
folíols dediferents concentracions. Diferenciant també la polaritat o
apolaritat dels resultats, dissolvent i paper.
Per preparar el procediment, es tallen dues tires
primes de paper de filtre acabades en punta. Es
pleguen las fulles, intentant que tinguin la mateixa
grandària i realitzant el mateix nombre de plecs.
Amb ajuda d’una moneda
s’impregna amb la fulla
les tires de paper, a pocs
centímetresde la punta.
Es prepara el dissolvent,
mesclant 9 parts d’hexà i
una de acetona, tinent
cura a l’hora de pipetejar
i fent-ho dins la campana. S’introdueix la tira de
paper, per tal de que part de la punta estigui dins
el dissolvent i es deixa actuar amb la tira de
paper ancorada al tap del tub d’assaig.

1

2.EXPERIMENTAL:

_

Es pot observar com les bandes del pigment es
vanseparant i apareixen distints tons verds i
grocs.
D’a baix a dalt es poden observar: clorofil·la b
(verd clar), clorofil·la a (verd més obscur),
xantofil·les (groc obscur) i ß-carotè (groc clar). En
aquest cas la fase mòbil coincideix amb la línia de

ß-carotè.
La diferència entre els dos folíols és la intensitat
més elevada del pigments de la planta de 28mM
de Nitrogen.
Es treuen els dostrossos de paper de filtre i
es posen sobre una superfície. Es marca el
punt de la fase mòbil per poder reconèixer-la
al eixugar-se les mostres.
Es prenen les mesures des de el punt
d’aplicació fins a l’extrem més elevat de cada
pigment.
Les mesures obtingudes es representen en la següent taula:

folíol

Clorofil·la b

Clorofil·la a

Xantofil·les

ß-carotè

Fase mòbil

0mM28mM

1,6 cm
1,4 cm

2,1 cm
2,1 cm

3,1 cm
2,5 cm

8 cm
8,1 cm

8 cm
8,1 cm

Un poc preses les mesures, identifiquem el factor de retenció (Rf), que es el
quocient entre la distància recorreguda pel centre de la banda dels
pigments i la distància per la fase mòbil. Tinent uns factors de retenció de:
folíol

Rf Clorofil·la b

Rf clorofil·la a

Rf xantofil·les

Rf ß-carotè0mM
28mM

0,2
0,17

0,26
0,26

0,39
0,31

1
1

Es pot observar que els valors de Rf són molt similars en els dos folíols.

2

3.QÜESTIONS:

_

A) Classifiqueu les molècules per ordre creixent de polaritat
segon els resultats experimentals i a partir de la polaritat de
la fase estacionària i fase mòbil.
Com que el paper de filtre (fase estacionària) és polar i ladissolució d’hexà i
acetona és apolar (fase mòbil) és apolar, es pot dir que aquells que més es
desplacin pel paper seran els més apolars.
Per tant els pigments es classificarien d’aquesta manera:
Clorofil·la b > clorofil·la a > xantofil·les > ß-carotè
Sent la clorofil·la b la més polar i el ß-carotè el més apolar.

B) Representeu totes les estructures químiques que es
nombren i a partir...