Pilota Valenciana

Dels grecs al segle XVIII

Jugada des de temps immemorial per pobles tan diversos com els maies, els egipcis o els japonesos arriba a les nostres terres per la tradició grecoromana, com tants altres dels nostres referents culturals. A l'antiga Grècia hi sovintegen els testimonis de la pràctica de l'esport, sols direm que Alexandre el Gran es va distingir com a molt bon jugador. A Roma espracticava universalment, era recomanat pel metges com un exercici saludable per a totes les edats i condicions, i el practicaven el poble, els senadors i fins i tot els mateixos Cèsars (cal remarcar les aptituds de Vespasià i Alexandre Sever), es van fundar associacions i federacions de competició, apareixent els jugadors professionals, que eren menystinguts pels aficionats.
Expandit pels legionaris ales terres de l'Imperi es va practicar a França, Bèlgica, Itàlia i la Península Ibèrica tot al llarg de l'edat mitjana amb modalitats que equivalen a les nostres llargues i escala i corda, segons el lloc fóra obert o tancat.
A la Corona d'Aragó el joc de pilota va ser molt popular, gaudint fins i tot de protecció reial i sent regularment prohibit en diferents poblacions, símbol del poc cas quese'n feia de tals prohibicions.
Al País Valencià apareix amb els cavallers de la conquesta, la seua pràctica i popularitat s'estenien des del propi rei (el metge Arnau de Vilanova emulant als galens clàssics el recomanava al rei Jaume II en 1305) la noblesa, la cúria, el poble i els menuts de cada carrer. Aquesta omnipresència va provocar l'aparició d'un famós ban el 14 de juny de 1391, quan elConsell General de la Ciutat de València va prohibir el joc.
Aquesta prohibició fou motiu de greus avalots a la ciutat; encara que se'n van fer un bon grapat a València, també hi ha documentades prohibicions a Castelló, a Gandia, a Alcoi.
Mentrestant, a França al s. XV es prohibí la pràctica al poble baix, amb la qual cosa la noblesa es reserva l'esport i hi sovintegen els aficionats de testacoronada: Lluís X, Carles VIII, Francesc I i Enric IV foren remarcables com a pilotaris. Un cartell de 1540 hagués resat "Benvenutto Cellini, escultor, amb faixa roja, s'enfrontarà a Francesc I, rei, amb faixa blava, aquesta vesprada al trinquet de Fontainebleau". Bé és cert que en aquest moment s'introdueix la pala, que tindrà un llarg futur associada a la pilota, canviant la fesomia del joc, ja quela duresa de la pilota feia estralls en les mans de tan delicats esportistes. Més endavant, quan canvia l'ordre social amb la Revolució, el poble rebutjarà el que identifica com un joc de l'enemic.
Els reis i nobles castellans, pendents com sempre de les modes de l'altra banda dels Pirineus, s'aficionen també a jugar a pilota, que és al llarg dels s. XV, XVI, XVII i XVIII el joc més practicattant per nobles com pel poble, destacant Felip I en la modalitat de pala. Calderón de la Barca escriu al respecte la Farsa famosa del juego de pelota i Goya pinta el conegut Juego de la pelota a pala .
Les limitacions, multes i prohibicions junt amb l'aparició de nous entreteniments fan que el joc de pilota vaja minvant a poc a poc fins a desaparèixer de Catalunya, Castella, Aragó i les Balears alllarg dels s. XVIII i XIX.
La situació al País Valencià és molt diferent, les prohibicions del joc al carrer no afecten el joc de trinquet, que manté la seua vigoria al llarg dels segles, és practicat pel més florit de la noblesa valenciana al trinquet del Miracle, o trinquet de Cavallers, propietat dels Montagut, o bé als seus trinquets particulars. Al s. XVI tenim documentats els de Centelles,Ciurana, Olcina, Mascó, junt amb els del poble fent un total de 13 trinquets a València ciutat. Lluís Vives para esment als seus Diàlegs, on els cavallers Borja, Centelles i Cavanilles enraonen com a bons entenedors sobre les lleugeres diferències que Centelles ha vist als trinquets de París. S'hi arriba a concedir el monopoli sobre els beneficis dels trinquets a l'hospital de la ciutat el 30 de...