Plató: filosofia y política.

(Redacció filosòfica)
FILOSOFIA I POLÍTICA EN PLATÓ

Plató fou un filòsof grec que nasqué al segle IV a.C, en una família aristocràtica. El seu nom vertader és Aristocles, però fou nomenat “Plató” per la seua ampla esquena. Als seixanta anys, Plató fundà en Atenes l'“Acadèmia”, on s'ensenyava filosofia, matemàtiques, astronomia, etc., d'acord amb el pla educatiu progressiu.
La majorinfluència per a Plató fou el seu mestre Sòcrates, a qui conegué quan tenia 20 anys. Sòcrates sostenia que “coneixements vertaders condueixen a accions justes”. Tenia una concepció absolutista de la veritat i dels valors morals (al contrari justament que els sofistes, defensors del relativisme, als quals s'oposava). Va intentar trobar unes definicions absulutes d'aquests valors, les quals Plató convertiríadesprés en les seves “Idees”. També influí en Plató el seu concepte d'educació i la dialèctica com a mètode educatiu, i l'intel·lectualisme ètic, de què parlarem després.

Després de la restauració de la democràcia per part de Trastíbul, Sócrates fou jutjat i condemnat.
La mort de Sòcrates va originar en Plató un profund sentiment de injusticia, i pensà que un Estat així no podia otorgar lafelicitat als seus ciutadans i que devia canviar. La intenció de Plató amb el profunditzament en les seves teories era alcanzar una societat justa, però sols podria otorgar aquesta justicia un governant que coneixera el vertader significat del bé, i d'allò just. Malgrat això, en el món sensible, on tot canvia, és imposible arribar al vertader coneixement. Per tant, per a Plató devia existir unaltre món, transcendent i a banda del nostre, on existiren realitats inmutables i eternes que permitiren el coneixement absolut. Ens parla de les seues teories en els seus diàlegs, quasi tots protagonitzats per la figura de Sòcrates. Un dels diàlegs més importants és el que apareix al seu llibre La República, on exposa els seus objectius polítics. Plató formula d'aquesta manera la Teoria de les Idees(fonamentada al mateix temps per l'Ontologia -teoria de la realitat- i l'Epistemologia o Gnoseologia -teoria del coneixement-), la Teoria ètica, i la teoria política (aplicació pràctica de la Teoria de les Idees, que engloba la teoria del filòsof governant i la teoria educativa).

-En la Teoria de les Idees, Plató afirma l'existència de certes realitats inmaterials, úniques, universals, eternes,inmutables, trascendentsi objectives, és a dir, existeixen amb independència del subjecte que les coneix. Les Idees són models ideals que constitueixen les essències de les coses sensibles, i són imitades per aquestes.

-En quant a l'Ontologia, Plató diferencia dos mons, allò que coneixem com a dualisme ontològic:
per una part es troba el Món sensible i, d'altra banda, el Món intel·ligible oMón de les Idees. El Món sensible és tot allò que veiem, perceptible mitjançant els sentits, en què res és etern o permanent, on tot canvia. El segón, el Món intel·ligible, és abstracte, sols es pot alcanzar amb la intel·ligència, i es trova habitat per les “Idees”. Encara que per a Plató tot és real, n'hi ha una gradació que va d'allò menys real (captat pels sentits) a allò més real (captat perla raó).
Per a poder explicar això, Plató recorre al Mite de la Caverna, exposat a La República, en el qual conta la situació d'uns esclaus encadenats a l'interior d'una cova des que van nàixer, sense haver vist mai la llum del sol (representen la humanitat). Només conèixen la realitat de les ombres d'uns objectes projectats a la paret de la cova, per la llum d'una foguera (primer nivell derealitat). Un dels esclaus (representa a Sòcrates, el filòsof) s'allibera i aconsegueix pujar per l'interior de la cova (procés anomenat dialèctica ascendent). Aquest pot vore aleshores els objectes físics als quals pertanyen les ombres projectades, i la foguera que les causa (segon nivell de realitat). Continua amb el seu ascens fins arrivar a la superfície, pero encara no pot veure la màxima...