Platón

ALGUNES CRÍTIQUES A LA TEORIA POLÍTICA PLATÒNICA
 

 
La teoria política platònica tal com es presenta a LA REPÚBLICA ha estat objecte de debats interminables. Plató és el filòsof més importanten la tradició del conservadorisme polític de tots els temps i no pot sorprendre que amb diferents variants se succeeixin al llarg dels segles mitja dotzena de crítiques a la seva obra que es podenresumir així:
1.- La falsa analogia entre individu i estat: LA REPÚBLICA es basa en la suposició que hi ha una analogia profunda entre home i ciutat. De tal manera que homes justos faran un Estatjust. Però no necessàriament una persona justa en la seva vida privada ho és també en la seva vida pública. El pas del privat al públic no és tan evident com suposava Plató. Per exemple, en la vidapública hi ha molts més interessos contraposats que en la vida privada. Que els filòsofs siguin els que en la seva vida privada coneguin millor la idea de justícia és molt discutible, però encara és mésdiscutible que un individu que coneix les idees pures les pugui portar a la pràctica.
2.- És fals que només els governants puguin ser justos: Segons Plató només les ànimes racionals (pròpies dels homessuperiors) poden entendre la idea del Bé que s’identifica amb la justícia. Aquest és un plantejament molt elitista i suposar que els obrers o els artesans no poden entendre la justícia és, com a mínim,desconèixer la realitat de les coses.
3.- L’equívoca relació entre justícia i desig: Segons Plató la justícia és també l’harmonia entre les ànimes dels diversos individus de la ciutat. Però aquestajustícia només s’aconsegueix dominant el desig. Això suposa que tot desig és injust, tesi molt agosarada (el desig de menjar no sempre és injust, per ex.) i també, a l’extrem, que una persona que tédesigs no pot ser racional perquè la seva capacitat de raonar està limitada. Però mentre no confonguem el desig amb la realitat, desitjar no té per què impedir-nos ser justos.
4.- L’ús de l’engany:...