Platon

C o m e n t a r i

Els termes destacats podrien ser els de ‘intel·ligible’, ‘ciència de la dialèctica’ (molt proper a l'anterior en el text i en la doctrina platònica), i el terme ‘pensamentdiscursiu’. Aquest últim, ‘pensament discursiu’, apareix tres vegades, mentre que el terme ‘intel·ligible’, mentre que directament *relacionable amb el terme ‘intel·ligència’ (és intel·ligible allò delque es pot tenir intel·ligència) apareix quatre. Creiem que resulta interessant assenyalar que aquests termes són referits com a tals, és a dir, com a termes en una ocasió i en una mateixa frase en laqual es distingeix un de l'altre. Concretament en aquella en la qual Plató escriu “ crec que crides `pensament discursiu' a l'estat mental dels geòmetres i similars, però no `intel·ligència' ”. Açòjustificaria aqueixes cometes senzilles que apareixen en el text per decisió del traductor. En tot case resulta interessant observar com en aqueixa frase en la qual apareixen aquests dos termes el quepretén l'autor és separar o distingir aqueix ‘pensament discursiu’ del fet de la intel·ligència considerat d'una manera més general. Açò no ha d'entendre's com un intent d'oposar-los l'u a l'altre; siper ventura de distingir-los, ja que el ‘pensament discursiu’ en la doctrina platònica no esgota al coneixement possible o la ‘intel·ligència’ que puga tenir-se de la realitat, sinó que és solament unafase del mateix: una fase en la qual el formal (el *eidético) comença a destacar. Creiem que quan Plató escriu que el ‘pensament discursiu’ és *referible “a l'estat mental dels geòmetres i similars”el que està intentant és deixar més clar amb aquest exemple el caràcter formal (*eidético) que té aquesta fase del coneixement. En una altra frase anterior veiem també bastant clara la intenció dedistingir aquest ‘pensament discursiu’ d'altres fases anteriors (i inferiors quant al seu abast) del coneixement. Ens referim a la frase en la qual a propòsit dels principis (no als ‘supòsits’ que...