Platon

IES F. RIBALTA – HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
Cognoms:

DESCARTES

Nom:

CURS B2XY

Curs:

«Ara bé, des del moment que el coneixement de Déu i de l’ànima ens permet d’estar certs d’aquesta regla, és ben fàcil conéixer que els somnis que imaginem estant
adormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments que tenim estant desperts. Perquè, si s’esdevingués que,fins i tot dormint, tinguérem
alguna idea molt distinta, com per exemple que algun geòmetra inventés alguna demostració, el seu somni no la privaria de ser vertadera. I, pel que fa a l’error més
ordinari dels nostres somnis, que consisteix a presentar-nos diversos objectes de la mateixa manera com ho fan els sentits exteriors, no importa que ens done motiu de
desconfiar de la veritat de talsidees, ja que aquestos també ens poden enganyar bastant sovint sense que dormim: com quan els qui tenen icterícia ho veuen tot de
color groc o quan els astres o altres cossos molt allunyats ens semblen molt més petits del que són. Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens
hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. I cal remarcar que dic de la raó, i no de laimaginació ni dels sentits. Perquè la raó no ens diu que allò que
veiem o imaginem així sigue veritat. Però sí que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tindre algun fonament de veritat, ja que no és possible que Déu,
que és totalment perfecte i veritable, les haja posades en nosaltres sense aquest fonament. I, com que els nostres raonaments no són mai tan evidents ni tancomplerts
durant el somni com durant la vigília, encara que de vegades les nostres imaginacions siguen aleshores tan vives i nítides o més, la raó ens diu també que, com que els
nostres pensaments no poden ser tots vertaders perquè nosaltres no som totalment perfectes, allò que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infal·liblement més
aviat en els que tenim estant desperts que no en els nostressomnis». R. DESCARTES, Discurs del mètode, IV part

____________________________
QÜESTIONS

1. SINTETITZA LES IDEES DEL TEXT MOSTRANT EN EL TEU RESUM L’ESTRUCTURA ARGUMENTATIVA O
EXPOSITIVA DESENVOLUPADA PER L'AUTOR (FINS A 2 PUNTS)
TEMA: Déu, garantia de veritat
Aquest fragment pertany al final de la 4ª part del D.M. Descartes ja ha demostrat l’existència de Déu i que la seua
perfecció,bondat i veracitat es constitueixen en garantia de l’existència del món (la res extensa) i de la veracitat de
les matemàtiques. En el fragment exposa el motius del dubte metòdic, a través dels quals arribava a la certesa del
cogito, tot i que desordenats. Dubtes que l’existència de Déu ens ha permès superar.
El primer motiu de dubte són les fal·làcies o errors dels sentits: “els sentits exteriorsens poden enganyar bastant
sovint" (línies 7-9). No puc, per tant, estar segur de la veracitat de la informació sensible; que només pot ser
versemblant però no veritat indubtable i absoluta (evident). Ara bé, tot i no estar segur de que el món siga com el
percep, del que no puc dubtar és de que existeix.
Ara bé, el segon motiu de dubte qüestiona aquesta certesa. Sovint no distingim o confonem,el somnis i la vigília
(estar desperts), en no saber si estem somiant o desperts. De fet quan somiem sempre pensem que estem desperts i
que tot és real, però després ens despertem i sabem que havíem somiat; tot i que de vegades ens tornem a despertar
havent somiat que estàvem desperts i que el món oníric era el món real. Totes les al·lusions del text als somnis fan
referència a aquestaincertesa en relació a l’existència del món i la garantia que hi suposa la bondat i veracitat divines
(línies 2-3, 6-9). Sense Déu no puc estar segur ni tan sols de l’existència del món: és versemblant, però no evident.
Ara bé, dormint i desperts les veritats matemàtiques són vàlides: com diu en la línia 3: “si algun geòmetra inventés
una demostració, el seu somni no la privaria de ser vertadera”....