Poemes de la segona etapa de Carner

La vida incerta

En aquest poema només amb el títol ja es pot donar a entendre de què parlarà. S’entén que és la fi d’una estació, que indica que comença una nova etapa de la vida i aquesta fa que l’autor es comenci a preocupar pel tema de la mort.
En la primera estrofa el poeta parla del curs de la vida, aquí apareix el topic ‘tempus fugit’. També parla de les estacions de l’any (“Ve el solroent, després les maltempsades; després, es farà gebre el serení”).

La següent estrofa està composta per un seguit de preguntes retòriques que fan referència a la primavera, es pregunta si la següent primavera serà millor o pitjor que l’anterior.

En resum, parla de la primavera que ja ha passat, una primavera fugaç i passatgera; un poema on les paraules del poeta es converteixen en imatgesque reflecteixen escenes humanes.

L’últim vers (“una primavera sense fi?”) significa que no vol que arribi la mort, que desitjaria quedar-se per sempre a la primavera.

El poema consta de cinc estrofes de quatre versos cada una, aquests versos són de deu síl·labes, per tant són versos decasíl·labs. La rima és consonant en els versos senars i assonant en els versos parells. És ABAB.

Enaquest poema es veu que el llenguatge i el treball estilístic que utilitza Carner ha canviat, ara utilitza una llenguatge molt més complexa i més racional, ho fa per tal de transmetre el grau d’emotivitat desitjat.

Aquest poema pertany al llibre La primavera al poblet que va escriure l’any 1935. Aquest llibre pertany a la tercera etapa de Carner, on s’aproxima a un corrent d’origen francès que ésel Postsimbolisme, aquest corrent té una vessant existencialista.



Cant IV

Nabí escrit l’any 1941 és el llibre més important de la quarta etapa de Carner. És un llarg poema narratiu de mil tres-cents seixanta-cinc versos repartits en deu cants.

En aquesta quarta i última etapa de Carner el poeta aprofundeix més en la poètica postsimbolista i en els seus poemes. En el llibre Nabí,explica que hi ha un personatge que està sol però que destaca entre els altres. També reflexa l’interior fent l’ús de contradiccions.

Per primera vegada l’autor fa servir el registre de la poesia narrativa.

El cant que he treballat és el cant IV, el més breu, té trenta-dos versos. Aquest cant es correspon al recital d’acció de gràcies de Jonàs (el protagonista de la narració) a Jahvè intercalaten el text bíblic. Jonàs, fidel als designis que veu caure damunt d’ell, fa un càntic confiat i sense angoixes. Sembla com si s’hagués recuperat la pau desitjada i compara el seu estatge dins el ventre de la balena (l’animal que l’ha engolit com ha càstig diví) al del fetus matern.

Carner també estableix diferència. D’aquí que sigui tan breu aquest cant, o que, per una sola vegada, se cenyeixia un esquema mètric rígid que es diferencia de l’anisosil·labisme de la resta.

El poeta tanca el cant amb un toc irònic en referència als “savis hiperbòrics”, aquells que menysvaloren el text bíblic per la seva manca de versemblança.



Bèlgica

Aquest poema descriu el país de Bèlgica, que és on es va tenir que exiliar, ho va fer a Brussel·les.

Per a Carner, Bèlgica és el país idealper viure, és una ciutat idíl·lica on els ciutadans viuen envoltats de felicitat i harmonia. Descriu la ciutat amb molt d’amor, narra la llum que té la ciutat, com són els seus prats, els arbres, les persones, etc. El narrador explica que li agradaria envellir en aquesta ciutat, una ciutat idíl·lica.

Carner, indirectament, parla de Catalunya, el model de ciutat que descriu en el poema és laciutat que havia imaginat per Catalunya, li agradaria que Catalunya fos igual que Bèlgica, li agradaria que la terra fos igual, les persones... Al fer referència a Catalunya esmenta la enyorança que sent per la seva terra. Aquest poema fa referència a aquesta enyorança ja que pertany al llibre Llunyania (1952), que és una sèrie de poemes relacionats amb el tema de l’enyorança cap a la seva terra...