POLITICA SOCIAL

INDEX
INTRODUCCIÓ....................................................................................................2
QUÈ ÉS LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL?................................................3
MIRADA HISTÒRICA...........................................................................................4
MIRADA WELFAREMIX......................................................................................5
MIRADA REDISTRIVUTIVA.................................................................................7
MIRADA D’INCENTIUS O DESINCENTIUS........................................................8
REFERÈNCIES..................................................................................................10

0

INTRODUCCIÓ
El treball que presento a continuació escentra en l’anàlisi de les polítiques socials
aplicades al camp de la discapacitat intel·lectual.
Si parlem de discapacitat intel·lectual, primer hem de saber que és i en que
consisteix. Així doncs, el primer apartat que trobem és la definició d’aquest
concepte.
Un cop sabem que és la discapacitat intel·lectual, analitzarem la política social
aplicada a aquest camp social a partir de quatrepunts de vista, com són: la
mirada històrica, la mirada welfare mix, la mirada redistributiva i la mirada
d’incentius i desincentius.
A la mirada històrica faré un breu esment de com ha actuat la política social
durant el transcurs dels anys. En segon lloc, en l’apartat de Welfare mix,
analitzaré cada actor que intervé en la política social dels discapacitats
intel·lectuals. Seguidament,trobem la mirada redistributiva on faré un esment del
finançament de cadascun dels actors del Welfare mix. Per últim, en que consisteix
la secció d’incentius i desincentius dels comportaments.

1

QUÈ ÉS LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL?
Definim la discapacitat intel·lectual com la deficiència mental que es presenta en
les persones que considerades com a tals. Les seves causes poden ser tantcongènites com adquirides. El col·lectiu analitzat es caracteritza pel fet de tenir
una funció intel·lectual inferior a la mitjana i una facilitat de comprensió i
informació considerada reduïda. Aquesta categoria no inclou les persones amb
malaltia mental.
La discapacitat intel·lectual no és una cosa que tenim (ulls blaus o un cor malalt);
tampoc es tracta d'alguna cosa que som (ser baix oprim); la discapacitat
intel·lectual es refereix a un estat particular del funcionament que comença en la
infantesa, en la qual coexisteixen limitacions en la intel·ligència, juntament amb
limitacions en habilitats adaptatives. Com a conseqüència no podem dir "aquesta
persona té discapacitat" o "aquesta persona és discapacitada". La discapacitat
intel·lectual no es tracta de res que tingui osigui l'individu: és PERSONA, no
discapacitat. Per tant, parlem de persones amb discapacitat intel·lectual, no
persones discapacitades o discapacitats. I com a persona té capacitats, amb les
quals està dotat biològicament per fer-se un espai a l'entorn en el que viu. Però, el
fet de que aquestes capacitats es desenvolupin més o menys no depèn tan sols
d'un "compte bancari genètic", depèn també,en part, de l'entorn cultural, social i
afectiu que els hi acompanyi al llarg del seu progrés de vida.

2

MIRADA HISTÒRICA
Als anys quaranta i cinquanta del segle XX va suposar, per a les persones amb
discapacitat intel·lectual, un període d'involució o estancament que va fer recaure
sobre les famílies el pes de l'atenció a les persones afectades per greus
deficiències o bé va restablirfórmules, ja obsoletes, de segregació crònica i
ordenada dels casos més greus; com eren els centres psiquiàtrics d'aquella
època. Més endavant, en els anys seixanta i setanta, es va iniciar una relativa
obertura internacional i un incipient enlairament de l'Estat social, paral·lel al
creixement econòmic, la qual cosa va portar amb si mateix un notable, encara que
dispers, desenvolupament...