Politiques pac 2, uoc

Polítiques Educatives legislació escolar i intervenció psicopedagògica. (aula 2)
Segona activitat.

|Índex |

1.- Explicar els paradigmes “RESPONSIVENESS i ACCOUNTABILITY”
(responsivitat i rendició de comptes) i comentar les relacions que
s’estableixen entreells. Pàgina 3

1.1.- Analitzar la L.O.D.E. (1985), L.O.G.S.E. (1990) i la
L.O.P.A.G.C. (1995) respecte com s’hi reflecteixen els
diferents components dels paradigmes “RESPONSIVENESS
i ACCOUNTABILITY” (descentralització, democratització,
obertura als agents, autonomia de centres, qualitat, avaluació...) Pàgina 4

1.2.- Explicar la distribució decompetències, estat- autonomies,
en educació que s’estableix a l’Estat de les autonomies segons
aquestes lleis. Pàgina 4

2.- L’evolució de l’ensenyament secundari a Europa i a Espanya.
Descriure, analitzar i comparar els models d’organització dels
ensenyaments secundaris a Europa ( en trobareu una explicació
al tercer mòdul ).Quins avantatges i inconvenients podenpresentar
aquests models ? Pàgina 6

2.1.- Posar en relació aquests models amb el debat sobre
la “comprensivitat “ i el que ha representat de debats, dificultats
i crítiques l’aplicació de la LOGSE (model adoptat per la llei,
comprensivitat-diversitat, avaluació de l’alumnat, consideracions
sobre la suposada baixada de nivell dels alumnes, limitacionsi dificultats...). Pàgina 8

3.- Resum dels punts principals del llibre de A. Marchesi Pàgina 10

3.1.- Comentaris personals al llibre Pàgina 13

4.- A partir de les lectures de les lleis , llibre Marchesi i altres documents,
expresseu la vostra opinió sobre alguns dels elements d’aquestes
lleis que han presentat més dificultats en la seva aplicació i queconvindria modificar per millorar el sistema educatiu. ( un full) Pàgina 14

BIBLIOGRAFIA - WEBGRAFIA Pàgina 15

|1.- Explicar els paradigmes “RESPONSIVENESS i ACCOUNTABILITY” ( responsivitat i rendició de comptes ) i comentar les relacions que |
|s’estableixen entre ells.|

El paradigma de responsivitat pot definir-se com la recerca constant d’una millor adequació dels processos i dels productes educatius a les necessitats de context. Es un neologisme necessari per denominar l’acció de millorar la capacitat de donar resposta, fomentar la descentralització, la participació dels diferents agents implicats en el govern de l’escola, autonomia dels centresdocents, etcètera. Implica na gran autonomia i diversitat de centres escolars fins i tot, dintre d’una mateixa xarxa pública.
D’aquesta manera, es pretén resoldre l’adequació necessària de l’escola al seu entorn, però en aquest nou context s’ha de tenir una garantia d’una supervisió més estricta del treball de les escoles, es a dir, obtenir una garantia de qualitat. Aquest es el punt de partida delparadigma “rendició de comptes”.

El paradigma rendició de comptes es refereix a l’avaluació de resultats. Neix de la preocupació del estat per dispensar serveis d’una manera satisfactòria, eficaç i eficient.
Sosté que es deu avaluar de manera externa el rendiment de l’escola i l’èxit dels alumnes. Es tracta de que el sistema escolar rendeixi comptes com a empresa pública a la ciutadania engeneral, pel que es troba molt lligat al principi de qualitat en educació.

Aquest principi de qualitat en educació, entès com a una manera d’actuar que donarà com a resultat el producte que es desitja. Una educació de qualitat serà una educació que compleixi amb el que s’espera de la mateixa, tant a nivell individual de la persona, com des de la perspectiva social. Les estratègies d’avaluació no...