Polítiques educatives pac2

PAC 2 – Evolució i actualitat de les polítiques i de la legislació educativa.
1. Explicar els paradigmes “Responsiveness i Accountability” (responsivilitat i rendició de comptes) i comentar les relacions que s'estableixen entre ells.
Analitzar la L.O.D.E. ( 1985) i la L.O.G.S.E. ( 1990) respecte com s’hi reflecteixen els diferents components dels paradigmes “RESPONSIVENESS i ACCOUNTABILITY”( descentralització , democratització , obertura als agents , autonomia de centres, qualitat , avaluació ).

Responsiveness i accountability ( responsivitat i rendició de comptes ) són dos paradigmes de les polítiques públiques que al llarg de les darreres reformes educatives europees han anat prenent cada vegada més importància, en l’evolució legislativa per a la millora de l’educació.
En elparadigma de les polítiques educatives, responsivitat se centra en la cerca de la responsabilitat d’actuar per fer front més ràpidament a determinades problemàtiques i sobretot per assolir constantment millores més adequades, sistemes i procediments educatius més ajustats a cada situació, a l’entorn i a les seves necessitats específiques concretes, per a cada alumne, tant des de la vessant socialcom econòmica.
Per tal de millorar la responsivitat dels sistemes escolars, les reformes educatives han tendit a fomentar des de la descentralització o la participació dels diferents agents implicats en el govern de l'escola, fins a l'autonomia dels centres docents.
Així es parla de responsivilitat[1], consistent en centrar aquesta capacitat per donar respostes de millora contínua considerant elsprincipals actors a les mateixes famílies, i fonamentalment els propis mestres, professors, estudiants, és a dir a els agents principals que integren la comunitat educativa, o be també als representats de les autoritats locals, a la gestió del centre.
Per això, la responsivitat va lligada a la descentralització territorial, a l’atorgament de poder i concessió a favor de les estructures locals ode centres, més properes i en el sentit d’afavorir les estructures de presa de decisions de l’escola i la participació en la comunitat educativa com a fórmules més adequades a l’entorn i context concret.
No obstant això, cal tenir present que segons el país que es tracti els termes tenen un paradigma i sentit, o un altre de diferent, especialment pel que fa al terme descentralització; que podriaentendre’s com desconcentrar el poder i concentrar-lo en una regió, o be en autoritats locals, o bé, concedir el poder als centres. ( com a mesura també per pal·liar la crisi econòmica i en particular, la desocupació juvenil ).
Per tant, el paradigma de la responsivitat implica una gran autonomia i diversitat de centres escolars, per tant es necessita una supervisió més estricta i tenir unagarantia de qualitat. Per tant, aquest paradigma està relacionat amb la rendició de comptes ja que aquest respondria a la prioritat de garantir i mostrar uns indicadors de seguiment i resultats concrets obtinguts de les inversions educatives amb total transparència, ( per tant mostrar tant els resultats assolits com els no assolits). Sempre orientats a poder fer-ne difusió, avaluació i una anàlisisobre el grau de compliment i dels seus costos.
Així, en aquest paradigma de la rendició de comptes hi tindria cabuda la diversitat de centres de diverses tipologies amb possibilitats d’autogovernança pròpia però mitjançant un seguiment i control, garantint que aquest grau i noves cotes d’autonomia o presa de decisions no sigui en detriment de la qualitat i dels resultats.
En la LODE (Lei OrgánicaDerecho a la Educación, 1985), està fonamentada amb la Constitució i amb l’educació bàsica per a tots els ciutadans. En concordança amb l’estructura econòmica de l’Estat i els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes, que delimiten les competències i reconeixen les seves característiques concretes en matèria de cultura i llengua, es pretén que el sistema educatiu vagi en coherència amb...