Pr Ctica Predicats

Jordi Coma

LLENGUA CATALANA
Pràctica predicats

1. En italià les estructures anomenades 'relativa reduïda' són més comunes que en
català, però les distincions que s’hi estableixen entre tipus de verbs són les mateixes. Considereu els exemples següents de l’italià i expliqueu per que us sembla que la relativa reduïda és possible en els casos d'1 però no en els de 2:

(1) a. Il ragazzo partitoper Venezia e Paolo.
'El noi sortit cap a Venecia és en Paolo.'
b. Il vetro rottosi e quello della finestra grande.
'El vidre “trencat-se” és aquell de la finestra gran.'
(2) a. *La signora telefonata adesso e la mia zia.
'La senyora telefonada ara és la meva tia.'
b. *Il ragazzo pianto e Aldo.
'El nen plorat és l’Aldo.'

- Els verbs d'1 sónintransitius inacusatius, per això funcionen si els passivitzem.
Els verbs de 2 no funcionen perquè són intransitius purs.

2. Considereu els casos següents de verbs intransitius. Com analitzaríeu el sintagma nominal subratllat? Descriviu-ne els principals trets sintàctics.

a. En Joan viu una vida tranquil·la
b. En Pere va plorar llàgrimes de sang
c. Anit va ploure fang
d. El bomber va fer un salt i java ser al balcó de la veïna
e. Va tenir un daltabaix
f. Aquí hi ha edificat un hospital de sis plantes
a. En aquest cas, s'usa transitivament el verb intransitiu "viure".
b. El verb "plorar" no requerix cap complement, però si el porta, aquest s'usa com a element intensificador.
c. "Ploure" és un verb impersonal. En aquesta oració, s'usa com a sinònim de "caure", que és un verb inacusatiu.
d."Fer" és un verb lleuger. L'acció és el 'salt', qu és el CD que conté tot el pes del predicat.
e. "Tenir" és un verb estatiu. Seria el mateix que dir "Va tenir un ensurt".
f. Com que 'hi ha' és singular, necessitem un sintagma que ens indiqui quin és el CD o el subjecte.
3. Expliqueu de què és prova el contrast de gramaticalitat en cada cas:
(1) a. Han aparegut esquerdes a la paret
b. *Esquerdeshan aparegut a la paret
c. Les esquerdes han aparegut a la paret mestra
(3) a. El nen operat és el fill de la meva germana
b. *El nen caminat és el fill de la meva germana
(4) a. *El molesta que tothom cridi
b. Li molesta que tothom cridi
(5) a. La nena no parava de molestar-lo
b. *La nena no parava de molestar-li
(6) a. Aquestes cortines s’han tacat (totes soles) (pel sol)
b. ?Aquestescortines s’han rentat (*totes soles) (*pel sol) (per impressionar els convidats)
c. S’han rentat les cortines per fer contenta la mare
(1) 'b' no funciona perquè un subjecte ha d'anar precedit d'un determinant.
(3) 'b' no funciona perquè "caminar" no és un verb inacusatiu i, per tant, no funciona quan el passivitzem.
(4) 'a' no funciona perquè, en aquest cas, el verb "molestar" actua com a verbpsicològic, a diferència del que passa a 'b'.
(5) El mateix cas que a (4).
(6) A 'b', "rentar-se" significa que el subjecte actua com a agent, en canvi, a "tacar-se" el subjecte actua com a pacient, com passa a 'a'. 'C' funciona perquè hi ha un agent, és a dir, algú que ha rentat les cortines.
4. Considereu les oracions que es presenten a continuació i reflexioneu sobre els factors que intervenen enla pronominalització:
(a) No li tinc cap confiança, al teu germà
(b) No hi tinc cap confiança, en aquesta solució
(c) Li va dedicar la vida, a la seva filla
(d) Hi va dedicar la vida, a la sintaxi
(e) Li presentaré la meva filla, a en Jaume
(f) Hi presentaré un recurs, a la sentència
(g) No l’ajudes gaire, la teva germana
(h) No hi ajuda gaire, això, a la convivència pacífica
"L" té a veure ambser persona, i la seva absència vol dir que no hi ha pronunciació sobre si es tracta d'una persona o no. És a dir, "l" només pronominalitza persones. A "a", "c" i "e", el complement regit és animat, i a "b", "d", "f" i "h" és inanimat. En el cas de "g", com que 'ajudes' comença per vocal, 'li' perd la 'i' i s'apostrofa, convertint en CD el que abans era CI.
5. Apliqueu les proves de la...