Prova

Mètodes arqueològics.

Quan s’inicia un estudi arqueològic s’ha de tenir clar els objectius, s’ha de tenir sempre el jaciment ubicat físicament, situar les restes en un mapa topogràfic i recopilar bibliografia.

1. Documentació:
Adquirir el primer coneixement sobre el que es desitja estudiar. Què volem? Quin és l’objectiu? Ha de contemplar l’àmbit cronològic i l’àmbit territorial. També espot fer un estudi diacrònic, que és l’evolució des d’una època a una altra d’un territori. Només es troba allò que es busca i només es busca allò que es coneix. És important contextualitzar lo que es vol estudiar, s’ha de fer una recerca bibliogràfica, des de lo més ampli a lo més concret, consultar i recopilar cartografia, realitzar inventaris del patrimoni arqueològic o carta arqueològica. Lacarta arqueològica és el recull de tots aquells jaciments arqueològics coneguts en el moment. A Espanya està dividit en municipis, cada municipi té la seva pròpia. A Catalunya també hi ha una divisió comarcal, i està gestionat per la bases de dades d’arqueodada. La diputació és l’encarregada de gestionar el patrimoni local i ajuda als municipis a invertir en els jaciments arqueològics.L’arqueologia genera dades alfanumèriques i espacials, que son arxivades en el SIG. Aquestes dades son recollides, implementades en un sistema de gestió, i són definides e un sistema corporatiu.
Es representen de la següent manera:

Lloc de la troballa. Rases. Polígon = a excavació arqueològica.
Tot això es treballa sobre un plànols base, una fotografia aèria convertida en plànol, unortofotomapa.
Quan un patrimoni és protegit, se li dona la categoria de BCIN, si faltes l’aprovació del govern i del parlament, llavors seria un incoat BCIN.

2. Prospecció:
S’han de buscar indicis o restes. Recerca de qualsevol indici de resta arqueològica a través d’un grup de tècniques o mètodes. Quan s’inicia un estudi arqueològic s’ha de tenir clar els objectius, s’ha de tenir sempre el jacimentubicat físicament, situar les restes en un mapa topogràfic i recopilar bibliografia.
Tècniques de Teledetecció: imatges per satèl·lit, imatges tèrmiques, fotografia aèria, etc. Aquí s’ha de detectar un jaciment ja se’n té algun indici, des de l’aire o a distància, i serveix per abastir grans àrees, però te dos inconvenients, és econòmicament molt elevat i s’ha de saber on buscar. La vegetació teun paper molt important, ja que zones amb vegetació molt densa no és útil emprar aquest mètode, i si és una zona molt urbanitzada tampoc serà útil.
Tècniques que utilitzen mètodes arqueomètrics: s’han de realitzar sobre el terreny, però no cal que siguin fetes per un arqueòleg. Química, elèctrica, electromagnètica i georadar.
Tècniques que necessiten de la participació de l’arqueòleg sobre elterreny. Estan basades en mètodes arqueològics: Prospecció superficial o sobre el terreny, prospecció mecànica o per cales.

Tècniques de teledetecció.
Ens donen indicis, mai certeses. Ens ajuden a detectar muralles, foses, trinxeres, etc. , restes que es trobin en terrenys erms i sòls nusos, i evidències que puguin sorgir a arrel de cultius.
Per localitzar les restes hi ha cinc varietats demètodes:
1. Sciugrafia / Shadowsites: es tracta d’observar microrelleus a través de l’ombra que es genera en la imatge, aquestes ombres es produeixen o a primera hora del matí o a primera hora de la tarda.
2. Pedografia / Soil marks: detectar anomalies en el color de la terra. És aconsellable fer-ho després d’unes plogudes molt fortes.
3. Hidrografia / Damp Sites: detectar les anomalies amb lahumitat en el terra. Hi ha un canvi de color quan es troben enterrades estructures elevades, antics camins, son zones on l’aigua queda embassada.
4. Fitografia / Crop Sites: anomalies en el creixement dels vegetals.
a. Si creix poc es que hi ha una construcció soterradañ
b. Si creix molt hi ha una fosa soterrada.








5. Topografia: detecció d’anomalies a través del relleu que...