Psicologia social

perspectiva socioconstruccionista

Segons la perspectiva socioconstruccionista la gènesi del fenomen del “fracàs escolar” està basat en la interacció. De fet la visióconstruccionista social creu que l’acció humana no es forma tant a la ment de l’individu, sinó en el procés d’intercanvi dels humans. Per tant, l’explicació del fracàs escolar no esbasa ni en les capacitats de l’infant, ni en el seu marc social, família i escola, sinó en com tots aquets elements interactuen entre ells. De fet, aquesta interacció comprenuna influència bidireccional, creant una dualitat estructural en que l’activitat de l’individu influencia el marc social, que alhora és influenciat per l’activitat del’individu.

D’altra banda, segons el sociocontruccionisme s’ha de tenir en compte la especificitat històrica i cultural. Possiblement el fracàs escolar sigui un fet que ha existitsempre però que és ara quan comencem a donar rellevància al fenomen i també a posar-li un nom.

Tenint en compte la rellevància del llenguatge, contruccionisme social accentuael paper que exerceix el llenguatge en la formulació de la realitat psicològica. Actualment és a l’escola on els individus aprenem i millorem el llenguatge.

Un altreconcepte clau del sociocontruccionisme és la necessitat de qüestionar les veritats prèviament acceptades. En aquest cas en concret ens preguntaríem: què implica fracàs escolar? Anar al’escola sense ni plantejar-se altres mètodes no ho podríem entendre com un fracàs per si mateix?

Per acabar, el sociocontruccionisme permet, aleshores, modificar lasocietat a mesura que modifiquem els nostres hàbits. Per tant, segons aquest corrent ens dona una visió positiva per a millorar en el fenomen treballat del fracàs escolar.