Psicologia social

La identitat social i la individual no són realitats separables. El self (la identitat) no és una cosa fixa i immutable, amb propietats que puguin transcendir els contextos culturals, geogràfics i temporals. La forma com entenem la identitat depèn directament de la societat, la historia i els grups que participen en la seva narració i interpretació.
a) La perspectiva biològica
Els nostre costé una funció molt important en relació amb nosaltres mateixos com amb els altres. Les característiques físiques tenen incidència directa. Qualsevol vivència psicològica associada a la identitat té un correlat biològic en el cos, un de social i un de contextual
- Eysenk  com s’agrupen els diferents trets de personalitat. Les característiques de personalitat desenvolupades per cadascú denosaltres provenen de les disposicions innates marcades per la biologia. Els aprenentatges són modelats per la biologia.
- Wilson  sociobiologia  molts aspectes depenen de les condicions innates però se centra en l’anàlisi del comportament social dels humans davant de l’adaptació al medi, per tant, en l’estudi de la base biològica que tenen els grups per adaptar-se al medi i no en les diferènciesindividuals.
¿!¿!¿ Alerta?!?!?!
- Cal vigilar amb la cosificació de la identitat, és a dir, amb interpretar que la causa del nostre comportament és natural i està en la biologia perquè poden justificar la marginació i racisme.
- ninguna de les dos tenen en compte el llenguatge (la capacitat simbòlica)
b) La perspectiva psicoanalítica / versió internalista
Freud creu que el passat de lapersona incideix en l’estructuració de la seva identitat actual. La personalitat no és innata, sinó construïda mitjançant les experiències personals que hem tingut. Per tant, la personalitat no serà una entitat fixa ni conscient.
L’eros i el thánatos (plaer i dolor) són forces internes que estan al centre de l’univers motivacional de la persona. Freud proposa un model de desenvolupamentpsicosexual amb 4 fases que cal superar: latent, bucal, anal i fàl•lica.
- gran part de la nostra forma de ser i actuar reflecteix motivacions i conflictes inconscients
- Molts dels aspectes de la identitat són forjats en la nostra infantesa amb experiències emocionals que vam tenir
- La identitat no correspon a una unitat coherent en si mateixa.
- És el resultat d’un continu conflicte d’elements del’interior i les estratègies de defensa q els individus despleguen
c) Versió fenomenològica
La consciència que tenim del món que ens envolta i de nosaltres és una condició necessària per conèixer qui som. La perspectiva fenomenològica fa referència a l’experiència subjectiva del jo mitjançant la consciència. La nostra identitat està conformada per la forma en què pensem. I de les creences quetenim sobre com som. Fins que no diem amb paraules allò que sentim, no podem dur que tenim l’experiència de la identitat.
L’experiència subjectiva del jo està associada a la consciència d’agència ( pensem q com a persones particulars pots produir efectes en mi i en els altres). Som lliures de decidir què volem fer (excepte menjar, dormir i beure). Però estan bastant limitats per lescondicions socials que tenim (família, educació, cultura...).
Per tant, la IDENTITAT SOCIAL és la resultant de la consciència d’un mateix, l’agència i l’afrontament de les limitacions pròpies del context social.
La consciència de sí mateix i el sentiment d’agència són característiques intrínseques a la condició humana.
d) versió narrativa
És pels mots que coneixem i hem après que podemrepresentar-nos, interpretar-nos i fer-nos una imatge de nosaltres mateixos i dels altres. Les paraules i els conceptes tenen associades de forma intrínseca connotacions i valoracions socials fruits de la ideologia dominant. El llenguatge i el pensament tenen capacitat de poder transcendir el temps o l’espai. La relació entre el self i identitat és una relació d’inclusió (el self és el centre del jo)...