Psicología del aprendizaje uoc

PAC2. Mòdul 3 CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL
EXERCICI 1

1. En base a la Teoria dels dos factors de Mowrer i en correlació al Condicionament aversiu, l’avís del del pare d’en Pere, prèviament relacionat mitjançant el condicionament clàssic amb l’estímul aversiu de la privació de jugar a la consola, funciona reforçant la conducta. De fet, la por a quedarse sense jugar a la consola produeix unaresposta d’evitació : No pegar als companys.

2. El pare d’en Pere, mitjançant l’avís, utilitza un reforçament negatiu. La contingència entre la conducta i l’estímul aversiu és negativa. És important relacionar prèviament la conducta de pegar als companys amb el fet de no jugar a la consola. Llavors l’avís provoca la por del Pere i es produeix un procediment d’evitació.

3. El pare d’en Joanvol aconseguir una disminució o eliminació de la conducta ( pegar als companys) mitjançant un estímul aversiu. Així doncs utilitza el Càstig positiu per tal d’aconseguir-ho. Contingència positiva ja que no jugarà a la consola només si es presenta la conducta.
4. Considerarem que la intensitat de l’estímul aversiu ( no jugar a la consola) és igual en ambdós casos i que s’ha presentat aquestestímul desde el principi en els dos casos ( cosa que afecta directament a l’eficàcia per erradicar aquesta conducta agressiva).
El reforçament continu de la conducta a la qual està sotmès el Pere fa que la resposta sigui més efectiva que en el cas d’en joan. El Pere disminueix la conducta agressiva més eficientment. El Joan però, degut a que no obté el càstig immediatament després de la conducta,interfereix en l’aprenentatge.

5. A) L’associació de l’estímul mitjançant el condicionament clàssic de la conducta agressiva i el conseqüent càstig de no jugar a la consola disminuirá fins a desaparèixer, acabaría tenint una contingència nul·la i per tant, deixaria de ser un reforçador.
Així passaríem de tenir una contingència positiva a una nula o gairabé nula. Per tant, obtindríem unincrement de la variabilitat de la conducta: el nen començaria a mostrar conductes agressives. A més es podría donar una frustació en el nen perquè deixaria de relacionar el càstig amb la conducta.

B) Com a conseqüència de la desaparició del reforçador i de la relació de l’avís amb el càstig i la conducta agressiva, el nen tornarà a mostrar conductes agressives al sortir de l’escola. Tot i que si elpare d’en Pere tornés a castigar-lo fermement, es donaría una recuperació espontània i tornaria a disminuir el seu mal comportament.

EXERCICI 2
1. En la primera fase les rates del grup A están sotmeses a un Reforçament continu positiu o condicionament de recompensa.
En el cas de les rates del grup B tenen un programa intermitent de raó fixe. Quan li treuen la boleta, el fet de no obtenerla recompensa actua de reforçador negatiu aconseguint un increment de la resposta igualment però fins a un punt màxim de tensió de raó.
En la fase dos, ambdós grups están sotmesos a un càstig negatiu on s’anirà produïnt la disminució de la velocitat d’arribada a la meta.

2. En el grup A: La probabilitat d’obtenir boleta si s’arriba a la meta és d’1; la segona fase la probabilitat de noobtenir boleta si s’arriba a la meta és 1. Així la contingència és nul·la.
En la primera fase la contingència és positiva donat que s’obté premi quan arribo a la meta. Augmenta la motivació de les rates per arribar-hi. És a dir actua de reforçament positiu.
En la segona, la contingència és negativa perquè quan arriba a la meta i no té recompensa es sentirá frustada i cada vegada anirà més lenta.En el grup B: la primera fase té una probabilitat de 0,5 d’obtenir boleta si arribo a la meta i de 1 de no obtener la boleta si arribo en la segona fase. Així la contingència és negativa= -0.5

3. La taxa de resposta dels grups amb reforçador continu és més alta que les intermitents, les rates están més motivades a arribar a la meta perquè depenen del sí mateixes per obtener el reforçador,...