puntuaciones

BLOC TEMÀTIC 2: Interpretació de les puntuacions
Com s’han d’interpretar les puntuacions d’un test?
La puntuació directa d’una persona en un test depèn del nombre i propietats psicomètriques
dels ítems, de com s’han puntuat, de com combinem les puntuacions en els ítems per arribar a
la puntuació final, de que s’hagi establert o no un temps límit d’administració... Per tant, no és
directamentinterpretable. Perquè una puntuació tingui sentit, l’hem de referir als continguts
inclosos en el test o al rendiment de les demés persones que composen el grup normatiu,
utilitzant el que anomenem nomes o barems. Els barems ens serveixen per assignar a cada
possible puntuació directa un valor numèric que ens informa de la seva posició en relació amb
les puntuacions que obtenen les personesque integren el grup normatiu (mostra de persones
a les que s’ha aplicat el test per a l’obtenció dels barems, procés que s’anomena baremació).
La quantitat, mida i adequació dels barems dependrà del grup normatiu en el que s’obtenen.
És freqüent obtenir les normes que corresponguin als diferents subgrups que responen al test.
Es parla de normes de l’usuari (obtingudes amb una mostra concretaque ha respòs al test
durant un cert període de temps) i normes de conveniència (s’obtenen després d’aplicar el test
a la mostra disponible durant la seva elaboració). Al utilitzar els barems produïm
interpretacions referides a la norma.
Una altra manera de facilitar la interpretació consisteix en relacionar una puntuació amb el
rendiment en els ítems específics, per inferir què sap o sap fero la posició de l’avaluat en la
característica psicològica que mesura el test. Es parla en aquest cas d’interpretacions referides
al criteri. Les proves que requereixen interpretacions referides al criteri acaben oferint
informació sobre la posició de cada persona en relació a les demès. Per tant, amb freqüència,
els tests solen permetre i oferir diversos tipus d’interpretacions, encara quesigui una (la
normativa o la de criteri) la que resulta més útil a l’objectiu del test. Per interpretar les
puntuacions, se sol recórrer als punts de tall. De vegades se n’obté només un, que permet
establir la pertinença al dos grups. Altre vegades se n’obtenen dos o més, el que permet
definir 3 o més nivells de rendiment. A més, els punts de tall es poden utilitzar en els dos tipusd’interpretacions. En el cas de les referides al criteri, a cada nivell se li assignen interpretacions
qualitativament diferents, que indiquen el que saben fer els que arriben a aquesta classificació.
En les interpretacions referides a la norma, se sol fixar un percentatge de rebuig (com es fa en
selecció de personal). Altres maneres de fer una interpretació referida al criteri son el mapatge
d’ítems i elnivell d’acompliment.
Transformacions de les puntuacions
INTERPRETACIONS REFERIDES A LA NORMA
BAREMS CRONOLÒGICS
Té sentit comparar la puntuació d’un avaluat amb les que obtenen els avaluats de la seva
mateixa edat i els d’edats diferents. Això es pot realitzar mitjançant dos tipus diferents de
barems: l’edat mental (EM) i el coeficient intel·lectual (CI). L’edat mental és l’edat quecorrespon al grau de constructe (rendiment) que demostra una persona en la realització d’un
test.

Un exemple d’interpretació d’edat mental seria el següent: un nen obté en un test una
puntuació directa de 14 punts, per tant, direm que es correspon amb una edat mental de 9
anys, mirant la taula. El coeficient intel·lectual és el resultat de dividir l’edat mental entre
l’edat cronològica (EC) dela persona. Per prescindir dels decimals, el resultat es multiplica per
100 i s’arrodoneix al nombre enter més pròxim.

Si la EM d’un avaluat coincideix exactament amb la seva EC, el seu CI serà 100. Si el CI supera el
valor de 100 significarà que té una intel·ligència superior al promig de la seva edat, mentre que
si el seu CI és inferior a 100, significarà que la seva intel·ligència és...