Règims polítics
Páginas: 7 (1696 palabras)
Publicado: 30 de agosto de 2014
3.2 Com exerceixen el poder els que manen? Règims polítics
Les societats necessiten sistemes d’organització que garanteixin la convivència i l’harmonia entre les persones. Al llarg de la història, les diverses civilitzacions han creat diverses formes d’organització política.
3.2.1 EL TOTALITARISME
Sovint s'ha considerat que el poder correspon a una sola persona, que hi accedeix perherència o per uns altres mitjans no electius.
Tant en el passat com en l'actualitat, hi ha països on el poder l'ha exercit o l'exerceix una sola persona o un grup privilegiat, que decideix segons els seus interessos. Això és el que passa en els casos següents:
La monarquia absoluta és aquella en què el rei concentra tot el poder (dicta lleis, governa i jutja) o elegeix directament les persones que hand'exercir aquestes funcions en nom d'ell. Aquests monarques afirmen que actuen en nom de Déu. Són exemples de monarquies absolutes l'Aràbia Saudita i Oman, a Àsia.
La dictadura és un règim en el qual una persona, amb el suport d'un partit polític, d'un grup ètnic o de l'exèrcit, governa amb un poder absolut. Les dictadures han sovintejat als països de l'Amèrica Llatina i, actualment, n'hi ha amolts països africans i asiàtics.
Característiques
El poder es concentra en mans d’un grup petit de persones, o d’una sola persona, el rei absolut o el dictador. Els reis absoluts i els dictadors són personatges autoritaris que justifiquen la seva actuació i els privilegis del grup dominant que els dóna suport invocant grans principis com la pàtria, la religió o l’ordre.
Els drets i lesllibertats de la població estan limitats: no hi ha llibertat per expressar opinions diferents de les del règim oficial, la participació ciutadana en la vida política és escassa o nul·la...
El grup que controla el poder impedeix l’oposició mitjançant mètodes que van des del control dels mitjans de comunicació fins a la violència física sobre els que no comparteixen les seves idees.
Les associacionspolítiques i sindicals no estan permeses, encara que a vegades hi ha un únic partit polític.
3.2.2 LA DEMOCRÀCIA
Assolir la democràcia ha estat una tasca llarga i difícil i ha suposat un gran nombre de conflictes polítics i socials.
El segle XIX es defensava el sistema democràtic d'elecció dels governants, però només participaven en les eleccions els qui pagaven impostos, perquè es consideravaque només aquestes persones estaven capacitades per saber allò que era adequat per al govern de l'Estat. També les dones n'estaven excloses.
Un Estat és democràtic quan els ciutadans i les ciutadanes participen en les tasques de govern.
La democràcia és directa quan els ciutadans, reunits en assemblea o per mitjà d'un referèndum, prenen decisions. Com que l'exercici de lademocràcia de manera directa és difícil de dur a terme, la democràcia sol ser representativa, és a dir, els ciutadans i les ciutadanes designen per mitjà d'eleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom.
Els estats democràtics també se’ls anomena estats de dret.
Els sistemes democràtics es basen en la igualtat dels ciutadans i ciutadanes davant la llei
Fonaments. Els trets que esconsideren propis d’una democràcia són:
La sobirania (el poder) resideix en el poble (conjunt de ciutadans) i cap persona no és exclosa per raó de sexe, professió, religió, ètnia o llengua sobirania popular.
La constitució/ Carta Magna, és LA llei fonamental d’un Estat democràtic que:
estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans (complir les lleis i pagar impostos)defineix els òrgans de poder i les seves formes i funcions (sistema de govern)
Totes les Constitucions dels Estats democràtics estan inspirades en el reconeixement dels Drets Humans: dret a la llibertat de pensament i de consciència, dret a la llibertat d’associació, dret al treball o dret a l’educació.
La divisió de poders. Per garantir els principis del sistema democràtic (igualtat,...
3.2 Com exerceixen el poder els que manen? Règims polítics
Les societats necessiten sistemes d’organització que garanteixin la convivència i l’harmonia entre les persones. Al llarg de la història, les diverses civilitzacions han creat diverses formes d’organització política.
3.2.1 EL TOTALITARISME
Sovint s'ha considerat que el poder correspon a una sola persona, que hi accedeix perherència o per uns altres mitjans no electius.
Tant en el passat com en l'actualitat, hi ha països on el poder l'ha exercit o l'exerceix una sola persona o un grup privilegiat, que decideix segons els seus interessos. Això és el que passa en els casos següents:
La monarquia absoluta és aquella en què el rei concentra tot el poder (dicta lleis, governa i jutja) o elegeix directament les persones que hand'exercir aquestes funcions en nom d'ell. Aquests monarques afirmen que actuen en nom de Déu. Són exemples de monarquies absolutes l'Aràbia Saudita i Oman, a Àsia.
La dictadura és un règim en el qual una persona, amb el suport d'un partit polític, d'un grup ètnic o de l'exèrcit, governa amb un poder absolut. Les dictadures han sovintejat als països de l'Amèrica Llatina i, actualment, n'hi ha amolts països africans i asiàtics.
Característiques
El poder es concentra en mans d’un grup petit de persones, o d’una sola persona, el rei absolut o el dictador. Els reis absoluts i els dictadors són personatges autoritaris que justifiquen la seva actuació i els privilegis del grup dominant que els dóna suport invocant grans principis com la pàtria, la religió o l’ordre.
Els drets i lesllibertats de la població estan limitats: no hi ha llibertat per expressar opinions diferents de les del règim oficial, la participació ciutadana en la vida política és escassa o nul·la...
El grup que controla el poder impedeix l’oposició mitjançant mètodes que van des del control dels mitjans de comunicació fins a la violència física sobre els que no comparteixen les seves idees.
Les associacionspolítiques i sindicals no estan permeses, encara que a vegades hi ha un únic partit polític.
3.2.2 LA DEMOCRÀCIA
Assolir la democràcia ha estat una tasca llarga i difícil i ha suposat un gran nombre de conflictes polítics i socials.
El segle XIX es defensava el sistema democràtic d'elecció dels governants, però només participaven en les eleccions els qui pagaven impostos, perquè es consideravaque només aquestes persones estaven capacitades per saber allò que era adequat per al govern de l'Estat. També les dones n'estaven excloses.
Un Estat és democràtic quan els ciutadans i les ciutadanes participen en les tasques de govern.
La democràcia és directa quan els ciutadans, reunits en assemblea o per mitjà d'un referèndum, prenen decisions. Com que l'exercici de lademocràcia de manera directa és difícil de dur a terme, la democràcia sol ser representativa, és a dir, els ciutadans i les ciutadanes designen per mitjà d'eleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom.
Els estats democràtics també se’ls anomena estats de dret.
Els sistemes democràtics es basen en la igualtat dels ciutadans i ciutadanes davant la llei
Fonaments. Els trets que esconsideren propis d’una democràcia són:
La sobirania (el poder) resideix en el poble (conjunt de ciutadans) i cap persona no és exclosa per raó de sexe, professió, religió, ètnia o llengua sobirania popular.
La constitució/ Carta Magna, és LA llei fonamental d’un Estat democràtic que:
estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans (complir les lleis i pagar impostos)defineix els òrgans de poder i les seves formes i funcions (sistema de govern)
Totes les Constitucions dels Estats democràtics estan inspirades en el reconeixement dels Drets Humans: dret a la llibertat de pensament i de consciència, dret a la llibertat d’associació, dret al treball o dret a l’educació.
La divisió de poders. Per garantir els principis del sistema democràtic (igualtat,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.