Recensión de Lleida
Páginas: 11 (2572 palabras)
Publicado: 20 de mayo de 2013
L’ESTUDI GENERAL DE LLEIDA DAVANT UN MOMENT HISTÒRIC D’INFLEXIÓ RENOVADORA. PETICIONS LOCALS D’INTERVENCIONISME REGI A FELIP II
A/ Recensió objectiva:
1. Referència bibliogràfica completa.
SÁNCHEZ-LAURO, SIXTO, “L’estudi general de Lleida davant un moment històric d’inflexió renovadora. Peticions locals d’intervencionisme regi a Felip II”, en les activitats del projecte d’investigació delMinisteri de Ciència i Innovació: Teoría política, derecho y gobierno en Cataluña y Valencia (siglos XVI-XVIII). Universitat de Barcelona, 2009, p.253-269.
2. Informació breu sobre l’autor de la obra a recensionar.
L’autor de l’article és Sixto Sánchez-Lauro, professor titular d’Història del Dret i de les Institucions a la Universitat de Barcelona.
3. Presentació breu del conjunt de laobra.
L’obra a comentar és un fragment de la Revista de Dret Històric Català que
ens aporta la trajectòria evolutiva de l’Estudi General de Lleida des de que es va fundar l’any 1300 fins que es va extingir l’any 1717, passant per una època de decadència caracteritzada per la penúria i el baix rendiment acadèmic; i una posterior època reformista encapçalada per Miquel Despuig que va redactarels estatus de l’Estudi General i va fundar el Col·legi Nou, del qual també es mostra la trajectòria evolutiva juntament amb els problemes administratius que van sorgir fins que el Col·legi Nou es va traslladar a Cervera amb l’extinció de l’Estudi General.
4. Resum ampli i objectiu del treball científic recensionat. Poden partir de la tesis vertebral del treball, desenvolupant-la, i acontinuació enumerar les idees principals amb els aclariments que considerin oportuns per part de vostès. Aquestes idees principals poden enumerar-les amb una numeració concreta i un títol determinat, si ho consideren oportú. Així mateix, poden fer referència a les idees secundàries, que poden ser autònomes o estar penjades de les idees principals.
L’Estudi General de Lleida, considerada la universitatmés antiga de la Corona d’Aragó i la tercera d’Espanya, va ser una institució d’ensenyament superior creada l’1 de setembre de 1300 pel rei d’Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just amb la prèvia autorització de la butlla papal el 1297. L’Estudi va iniciar un transcendent procés de reforma al començament de la segona meitat del segle XVI amb el guiatge del bisbe Miquel Despuig, que després impulsaràAntoni Agustín i Albanell com a successor seu. L’Estudi General de Lleida intenta mantenir la seva supremacia durant els seus 400 anys d’existència. Durant aquests 400 anys, l’Estudi ilerdense intentarà mantenir les seves bases identitàries com l’autogovernament pels escolars i el predomini dels estudis jurídics de conformitat amb el cànon bolonyès, el control municipal però existència d’ungovern acadèmic forà i integrador de les “nacions” de la Corona, vocació universitària monopolística enfront dels Estudis Generals creats posterioritat en la seva comunitat política i en els quals deixarà la seva empremta i influència, etc.
L’Estudi es forma i evoluciona com a universitat comuna de tots els territoris de la Corona d’Aragó sobre el fonament de pluralitat coordinada per lamonarquia. La ciutat de Lleida va ser l’escollida per a la fundació de l’Estudi General degut a la seva situació geogràfica intermèdia respecte dels territoris de la Corona d’Aragó; el desenvolupament industrial i mercantil; la recepció del ius commune a través d’estudiants lleidatans formats a la universitat de Bolonya i que tornen formats com a lletrats, i la política monàrquica d’equilibri i compensacióentre Catalunya i Aragó establerta a Lleida.
La configuració institucional de l’Estudi General consta d’una estructura política pluralista basada en un sistema rotatori en l’elecció del rector. Només podien ocupar el càrrec de rector ciutadans aragonesos, valencians o catalans. En la composició de l’altre òrgan de govern anomenat el Consell de l’Estudi també trobem aquesta representació...
A/ Recensió objectiva:
1. Referència bibliogràfica completa.
SÁNCHEZ-LAURO, SIXTO, “L’estudi general de Lleida davant un moment històric d’inflexió renovadora. Peticions locals d’intervencionisme regi a Felip II”, en les activitats del projecte d’investigació delMinisteri de Ciència i Innovació: Teoría política, derecho y gobierno en Cataluña y Valencia (siglos XVI-XVIII). Universitat de Barcelona, 2009, p.253-269.
2. Informació breu sobre l’autor de la obra a recensionar.
L’autor de l’article és Sixto Sánchez-Lauro, professor titular d’Història del Dret i de les Institucions a la Universitat de Barcelona.
3. Presentació breu del conjunt de laobra.
L’obra a comentar és un fragment de la Revista de Dret Històric Català que
ens aporta la trajectòria evolutiva de l’Estudi General de Lleida des de que es va fundar l’any 1300 fins que es va extingir l’any 1717, passant per una època de decadència caracteritzada per la penúria i el baix rendiment acadèmic; i una posterior època reformista encapçalada per Miquel Despuig que va redactarels estatus de l’Estudi General i va fundar el Col·legi Nou, del qual també es mostra la trajectòria evolutiva juntament amb els problemes administratius que van sorgir fins que el Col·legi Nou es va traslladar a Cervera amb l’extinció de l’Estudi General.
4. Resum ampli i objectiu del treball científic recensionat. Poden partir de la tesis vertebral del treball, desenvolupant-la, i acontinuació enumerar les idees principals amb els aclariments que considerin oportuns per part de vostès. Aquestes idees principals poden enumerar-les amb una numeració concreta i un títol determinat, si ho consideren oportú. Així mateix, poden fer referència a les idees secundàries, que poden ser autònomes o estar penjades de les idees principals.
L’Estudi General de Lleida, considerada la universitatmés antiga de la Corona d’Aragó i la tercera d’Espanya, va ser una institució d’ensenyament superior creada l’1 de setembre de 1300 pel rei d’Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just amb la prèvia autorització de la butlla papal el 1297. L’Estudi va iniciar un transcendent procés de reforma al començament de la segona meitat del segle XVI amb el guiatge del bisbe Miquel Despuig, que després impulsaràAntoni Agustín i Albanell com a successor seu. L’Estudi General de Lleida intenta mantenir la seva supremacia durant els seus 400 anys d’existència. Durant aquests 400 anys, l’Estudi ilerdense intentarà mantenir les seves bases identitàries com l’autogovernament pels escolars i el predomini dels estudis jurídics de conformitat amb el cànon bolonyès, el control municipal però existència d’ungovern acadèmic forà i integrador de les “nacions” de la Corona, vocació universitària monopolística enfront dels Estudis Generals creats posterioritat en la seva comunitat política i en els quals deixarà la seva empremta i influència, etc.
L’Estudi es forma i evoluciona com a universitat comuna de tots els territoris de la Corona d’Aragó sobre el fonament de pluralitat coordinada per lamonarquia. La ciutat de Lleida va ser l’escollida per a la fundació de l’Estudi General degut a la seva situació geogràfica intermèdia respecte dels territoris de la Corona d’Aragó; el desenvolupament industrial i mercantil; la recepció del ius commune a través d’estudiants lleidatans formats a la universitat de Bolonya i que tornen formats com a lletrats, i la política monàrquica d’equilibri i compensacióentre Catalunya i Aragó establerta a Lleida.
La configuració institucional de l’Estudi General consta d’una estructura política pluralista basada en un sistema rotatori en l’elecció del rector. Només podien ocupar el càrrec de rector ciutadans aragonesos, valencians o catalans. En la composició de l’altre òrgan de govern anomenat el Consell de l’Estudi també trobem aquesta representació...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.